Nino Bravo, su vida, su música
Direcció: Fernando Navarrete
Teatre Artèria Paral·lel, Barcelona.
Foto: © ClassMusica
Direcció: Fernando Navarrete
Teatre Artèria Paral·lel, Barcelona.
Foto: © ClassMusica
A l'Artèria Paral·lel, assistim a l'espectacle musical en homenatge a Nino Bravo (1944 -1973), un mite per la veu potent i per la carrera escapçada per la mort prematura als 28 anys. Fa una setmana, havíem sentit un tast de les seves cançons, en clau d'humor, a 'Nelly Blue', al Club Capitol. Ara la presentació de Nino Bravo, su vida, su música és de gran format: quatre solistes de bon nivell, cors eficaços, orquestra professional, coreografia, reportatge audiovisual. L'estètica dels intèrprets no és la casposa de l'època de l'homenatjat, però el to general és nostàlgic i ensucrat, de gala de televisió en blanc i negre. Amb tot plegat es fa un repàs al repertori del cantant, dels dels inicis, amb peces desconegudes, fins a les melodies més conegudes: Esa serà mi casa, Te quiero, te quiero, Libre, América, América, Noelia, Un beso y una flor.
Aquest noi que va néixer en un poblet del País Valencià va haver de treballar dur per fer-se un lloc a la televisió franquista. El 1970 fins i tot se li va estafar representar Espanya a Eurovisión (va guanyar Karina), però Nino ha triomfat després de mort, a Sud-amèrica i arreu on s'ha sentit el seu timbre vellutat de veu.