 |
| El somni d'una nit d'estiu. Autor: William Shakespeare Traducció: Joan Sellent. Direcció: Joan Ollé Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona |
Al bosc màgic de Shakespeare hi ha passat el foc o una ventada que ha fet caure molts arbres pelats, entre els quals és difícil de transitar, fins i tot per als éssers invisibles. No és un bosc de conte amable, és un bosc d'ombres, on transcorrerà un drama. Hi habiten amb el seu seguici un rei i una reina en pugna mútua (Lluís Marco, Mercè Arànega) i, esclar, el follet trapella Puck (Pau Viñals, versàtil), mà executora de les ordres del rei. Són éssers que es mouen per egoisme, venjança i per befa més que no pas per jugar amb els éssers mortals que arriben al bosc a la recerca de l'amor, escapant-se de la imposició paterna i a assajar una obra per al casament del duc d'Atenes. Una versió amb anacronismes en el vestuari i atrezzo de fireta que no pretén ser versemblant. El director Joan Ollé proposa una lectura inèdita aquí d'El somni d'una nit d'estiu, que ha passat de ser una joguina d'erotisme maliciós a ser un feixuc "somni fugaç". D'aquesta versió crec que només recordaré dos artesans del poble posats a fer d'actors aficionats (benretrobats, Joan Anguera i Xico Masó). 7/10
Endinsar-se en el bosc que proposa Shakespeare —la poiesis,
la creació, el trànsit cap a l'ésser— significa emprendre un
viatge que condueix a la digressió profunda, a ignorar-ho
absolutament tot del que se sent i es pensa, a no saber res. No saber res.
LOLA JOSA, dramaturga de l'espectacle