 |
| Paco Ibáñez entrevistat per Andreu Sotorra. Reus, 1969. © Manel Margalef Massagué |
Gener de 1969, Paco Ibáñez (València, 1934) actuava al Teatre Bartrina de Reus. L'endemà el cantant marxava a París, a causa de l'estat d'excepció decretat a tot l'Estat pel règim franquista. Feia cinc anys que havia enregistrat el primer disc, unes composicions magnètiques musicant poemes de Federico García Lorca i Luis de Góngora, amb la coberta il·lustrada per Salvador Dalí.
L'última creació, Vivencias, és un viatge a través de les cançons
que han marcat la vida i la trajectòria artística d’aquest humanista
compromès. Amb escenografia sòbria de Frederic Amat, envoltat dels seus músics ha presentat (25-XI) l'àlbum en concert, a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, en commemoració del 50 aniversari del seu primer treball discogràfic. Ha fet el ple.
Paco Ibáñez a L’Olympia, de París (1969):
que es nadie la muerte si va en tu montura.
Galopa, caballo cuatralbo,
jinete del pueblo
que la tierra es tuya.
¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!