07 de novembre 2014

CONSTEL·LACIÓ VINYOLI, A REUS

Revista «NW Reus», núm. 31, oct. 2014
Enguany es commemora el centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984), amb una munió d'actes promoguts per la Institució de les Lletres Catalanes. Molt de soroll i no sé sabrà mai quantes nous, però alguna cosa en quedarà en la memòria de qui hagi llegit Vinyoli. El poeta concilia Eros i Thànatos en un cicle interminable els extrems dels quals es toquen en una poesia intemporal molt a l'abast dels estudiants de secundària, que tindran el seu poemari Vent d'Aram com a lectura obligatòria fins al 2020.
Vinyoli va mantenir amistat amb Gabriel Ferrater i —segons Pep Solà, biògraf del poeta—, el 1957 plegats van ser a Alforja, al mas del músic Francesc Taverna Bech (més tard li musicaria un poema), van visitar l'Arc de Berà i la pedrera del Mèdol, (vegeu poema 'Reclinatori', al llibre Realitats, 1963).
La ciutat de Reus té una escultura dedicada a Vinyoli: Constel·lació Vinyoli, de l'artista Enric Pladevall. Un cilindre de ferro (una castanyera gegant, en diu el veïnat), una representació arbòria que ens remet a la simbologia de relligament còsmic. Un tronc buit amb forats i inscripcions de paraules entallades: terra, foc, aire i aigua. Una escultura inquietant de dia, espurnejant de nit per la il·luminació interior que surt per les petites finestres dels estels i les paraules escampades pel con. Pladevall es va inspirar en l'obra de Vinyoli i en especial en el poema 'Redossada en la nit' del llibre El callat (1956) on parla del procés íntim de creació literària. A la vorera, hi ha un monòlit d'una mica més d'un metre d'alçària amb una placa on llegim... ¿què hi diu? La peça necessita una rehabilitació.
Constel·lació Vinyoli, a Reus. Escultura d'Enric Pladevall
Foto: © Francesc Domènech
Redossada en la nit
del pensament, cantessis,
ànima trista en aquest lloc
abrupte, sense foc
i ple de vent, o fessis
almenys un crit.

Abandona trofeus
de vagaroses veus
i somniades hores
de quietud;
vés-te'n de nit, pel negre
mar sense fons ni vores,
cap al teu port d'origen:
l'inconegut.
JOAN VINYOLI. Redossada en la nit