1896 Belle Jardinière. Decémbre.
Il.lustracions d'Eugène Grasset.
París: Chromotypo G. De Malherbe
A la Biblioteca de Catalunya hi ha una exposició d'almanacs i calendaris. Hi anem quan just s'acaba de fer fosc. A l'escalinata de la biblioteca que arrenca del magnífic claustre dels tarongers de l'antic Hospital de la Santa Creu hi ha un llumet de no res. L'enfilem fins a la porta que palpem guiats per la llum que surt de recepció. Ah, la porta, ¿què dic "palpem"?, ens hi aferrem, perquè sabem de quin mal pateix i no volem prendre mal. La mostra d'almanacs i calendaris es troba a mà esquerra, presentada en sis vitrines planes il·luminades. És una exposició poc vistosa, però s'hi poden veure peces interessants com la reproducció del que es considera el calendari més antic conegut a Catalunya (el Tapís de la Creació del segle XII, que es conserva al Museu de la Catedral de Girona) passant per calendaris de diferents èpoques fins a tot tipus de calendaris i agendes contemporanis.
Mentre escric aquest post penso que és un gran què haver sortit indemnes de la Biblioteca de Catalunya. ¿Qui devia fer-ne el disseny d'accés? L'experiència que acumulem d'altres visites i consultes bibliogràfiques ens ha salvat de caure en les rampes emmoquetades de l'exposició, tampoc hem caigut d'esquena per les escales en obrir la porta per entrar-hi, ni de cara en sortir-ne, tot i no tenir gairebé lloc on posar els peus. Si en fa d'anys que aquesta porta de vidre és un perill públic... calendaris i calendaris!
Sovint l'obvietat és irrisòria i risible.
JOSEP PLA, OC 12, 28.