Ara, pels pobles i per les ciutats catalanes no hi ha cabres que adobin els carrers de terra; tampoc a les cases ja no hi ha comunes que desemboquin directament als corrals ni tan sols que es recuperin com a adob. Ningú amb dos dits de seny es creu que els carrers bruts siguin el tret distintiu entre un poble i una ciutat. Les caques de gos no replegades distingeixen un "poble brut" d'un "poble net"; una "ciutat bruta" d'una "ciutat neta".
L'espai públic és per definició d'ús comunitari tant en un poble com en una ciutat. Hi juguen criatures, hi passegen vells amb bastó i visualitat deficient, hi circulen gent de totes les edats que no volen relliscar ni sentir males olors. Avui no és admissible ni en un poble ni en una ciutat que els propietaris de gossos els treguin sense cadena o els aviïn de l'espai privat (casa) perquè surtin a pasturar lliurement a l'espai públic (carrers, jardins, entorn de passeig.) Una constatació: no hi ha cap propietari de gos que cregui que els excrements de la seva mascota siguin beneficiosos, altrament se'ls faria acumular davant de la pròpia porta.
Molta gent recorda, a Duesaigües, una ciutadana que cansada de les tifes dels gossos al seu carrer, les recollia i les apilava davant de l'ajuntament. Amb aquest acte feia evident la passivitat de l'entitat municipal. Avui no s'hi atreveix ningú a fer-ho, malgrat que es parli d'aquesta iniciativa per places i pedrissos. Però és que, avui, les eines per fer una crida al civisme són unes altres. El fill d'aquesta ciutadana n'ha recollit el relleu i no defalleix, des dels articles a «Duesaigües. La revista», a promoure la campanya "Nets i polits." Cada dia s'hi apunta més gent. Ens en sortirem.
Iniciatives anticaques a la via pública:
Dispensador de bosses, rètols diversos.
Banderes denúncia («Operació cacòmetre» a Manresa.)