Celebració
Autor: Harold Pinter. Traducció: Martí Sales.
Direcció: Lluís Pasqual.
Teatre Lliure Gràcia, Barcelona
El premi nobel Harold Pinter (Londres, 1930-2008) és l'autor de Celebració, una comèdia d'aparença intranscendent. Els personatges se situen en un restaurant de luxe, en dos reservats que en l'obra es representen en plataformes mecàniques. En una de les taules hi sopen dos germans —consultors estratègics (?)— casats amb dues germanes desenfeinades, que celebren l'aniversari de casament d'una de les parelles. En l'altra taula, un matrimoni, banquer ell, exsecretària abonada al sexe darrere d'arxivadors, ella. Tots sis comensals, fins i tot en estat de sobrietat, són insolents, insensibles i barroers. Per això, a mesura que van bevent, les veritats despietades m'han deixat de fer efecte. Me n'he anat immunitzant pel camí.
Els reservats del restaurant de prestigi per a gent pudenta que ha imaginat Lluís Pasqual no són a Londres sinó a Catalunya. Els comensals són catalans i vulgaritzen referents populars. Els propietaris del restaurant —llepes i rastrers—tenen l'aura dels senyors Estevet. També és d'aquí el cambrer veterà que imposa un discurs als clients i fabula amb noms de polítics i d'intel·lectuals locals i universals que assegura haver conegut el seu avi. Relats fora de lloc, buits també, però per la condició del personatge, més acostats a la fibra sensible.
He aplaudit la representació amb ganes perquè els intèrprets s'ho mereixien, si més no per haver aconseguit aquesta sensació de naturalitat, encara que m'hagin relliscat les digressions dels seus personatges.