 |
© Teresa Llorach. Aquarel·la, 23 x 23 cm
|
Calçada
amb les sabatilles de ballet vermelles, caminava de puntetes per la
vorera esquerdada del xamfrà esmolat pensant si tu hi havies passat. No
em podia treure del cap que jo també et desitjava, quan vas dir, «Vull
ballar sempre amb tu!» Després, els llavis oberts en sang, la fúria de
les carícies amb marques a tot el cos, em van fer enyorar la calma de la
capseta de música: ballarina de tutú blanc, coll de seda, cames de
porcellana. Mira'm i no em toquis. En aquells dies no aspirava al terme
mitjà. Això era abans que m'assegués hores i hores al banc de davant de la
facultat amb un plec de fulls a la falda intentant escriure la ràbia i
els motius que m'havien portat a deixar les vetes vermelles en exvot al
xamfrà. Avui, exercicis a la barra, inici d'adagio.
Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Teresa Llorach
Veu del pòdcast: Antònia Farré
*
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull
 |
Rapsodes: Antònia Farré i Alba Closa
Foto: © Núria Olesti
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019
|
