 |
| Assaig sobre la ceguesa. Adaptació i dramatúrgia de Clàudia Cedó sobre l'obra homònima de José Saramago. Direcció: Nuno Cardoso. Sala Gran, TNC |
Saramago escriu el 1995 la novel·la al·legòrica de la maldat i de la bondat humana Assaig sobre la ceguesa. En l'espessedat del text, la història de les persones que es tornen cegues de sobte, que són confinades en un manicomi abandonat i acaben comportant-se com a bèsties salvatges és entesa com a versemblant potser perquè després de l'Holocaust tots els horrors infligits entre persones ens semblen possibles. Fernando Meirelles va fer-ne una adaptació per al cinema Blidness (2008) i ara és la primera vegada que s'adapta per al teatre, en coproducció del Teatro Nacional São João de Porto i el Teatre Nacional de Catalunya.
La dificultat de fer-ne un muntatge és evident en aquesta posada en escena. No deu ser poca feina retallar text, però deixant-hi aforismes reconeixibles, posar en imatges fixes el dolor i la desesperació en un context a partir de l'escenari buit. Se n'encarreguen catorze intèrprets posant-se a la pell de més de cinquanta personatges. Un repartiment doble alternant català i portuguès, deambulant en una coreografia visualment atordidora, sota grans blogs massissos a mig aire del sostre i la redundància d'accions. Assajo durant tres hores no tornar-me cega mirat el subtitulat mal situat. 6/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra, a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX