Viatge d'hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar Schubert),
d'Elfriede Jelinek. Trad: Marc Villanueva.
Direcció: Magda Puyo. Sala Baix, Sala Beckett
L'escriptora Elfriede Jelinek, Premi Nobel 2004, es caractitza per una prosa fragmentada, sense estructura ni lligam aparent entre les parts. La directora Magda Puyo s'ha arriscat a posar-la en escena enmig d'una glacera d'escuma on es desgranen sense aturador temes d'actualitat amb voluntat genèrica de mostrar personatges turmentats, enxarxant opinions en una gran teranyina invisible, mentre es va desfent el paisatge blanc de la glacera que és el món. És el que hi he entès, però pot ser una altra cosa el conjunt inconnex, en contrast amb la dicció que ratlla la perfecció dels intèrprets Pepo Blasco i Rosa Cadafalch, les accions bellíssimes de l'actriu Encarni Sànchez, des del nu del piano fins a la fusió amb una penca de gel que es desfà, la delicadesa d'una peça cantada per l'actriu Laia Alberch i la intensitat de la compositora Clara Peya en la interpretació al piano. 7/10
