 |
| Conte de Genís Ciurana Mauri, 2015 |
És un clàssic de casa nostra: la mona del Genís C. M. Enguany la seva mona ens arriba des del seu correu electrònic, en forma de conte: La casa ambulant. Després de fer-ne una interpretació profunda crec que la lògica s'imposa: el fantasma portava la casa incorporada com si fos un cargol i esperava —sense venir-li d'un any ni de deu— l'ocasió de menjar-se una mona com cal per desaparèixer ell i casa per sempre més. I el nen, ¿per què va deixar la mona a la casa abandonada? Perquè la volia tota de crocant i no de tortada farcida de confitura.
El Genís va dibuixar la primera mona el 2010, quan tenia cinc anys, la va decorar amb Lacasitos, un pollet i plomalls. El 2012 ens en va arribar una altra de tres xocolates, pollets, un ou i plomalls, tot ben especificat per si no es veia bé el dibuix. El 2013 ens va arribar una mona escenogràfica, amb personatges i accions sobre cobertura de melmelada de maduixa, acompanyada d'una narració amb els conillets de xocolata com a protagonistes. Pa de pessic, pa de pessic i pa de pessic. La volem de crocant, per variar!
Llegiu els apunts aquest blog:
 |
| Mones dibuixades de Genís Ciurana Mauri 2010-2013 |