 |
| Les Dominiques. Autor i director: Iñaki Garz Sala Leopoldo Fregoli. La Seca Espai Brossa |
«Dominique-nique-nique s'en allait tout simplement / Routier pauvre et
chantant / En tous chemins en tous lieux il ne parl'que du Bon Dieu / Il
ne parl'que du Bon Dieu». Una cançó del 1963 que va fer molt popular una monja dominica de veu melosa i posat ingenu. Ara ens la recorda l'espectacle de petit format Les Dominiques que hem vist a la Seca Ens parla de la complexitat de sentiments i de la lluita del personatge contra els estaments socials i religiosos que van marcar la seva vida i la de la seva companya sentimental. Jeanne-Paule Marie Deckers, o Jeannine Deckers, coneguda com a Soeur Sourire (Brussel·les 1933), era una monja de les que ara en diríem mediàtica, es va enamorar d'una altra monja (Annie Pécher) i les dues van trencar amb l'església. Tot i els drets d'autor cabalosos que proporcionaven els seus discos, no en va poder viure perquè hi havia renunciat a causa del vot de pobresa i els rebien íntegrament, per contracte, la seva excomunitat religiosa. Per sobreviure, va intentar refer la carrera artística, però no se'n va sortir i va anar perdent els béns fins que la van desnonar de casa. Les Dominiques és la història corprenedora de dues dones rebels, crítiques amb la societat i l'església, interpretada amb la saviesa de Rosa Cadafalch (Sor Somriure) i d'Annabel Castan (Annie), a un metre dels espectadors, en uns diàlegs llampants.
Sor Somriure i l'Annie es van suicidar plegades, el 1985. La fatalitat va fer que el mateix dia de la mort, haurien resolt els problemes econòmics, ja que la Societat Belga d'Autors, Compositors i Editors havia tancat una recaptació gremial que superava el deute que tenien. 8/10