 |
| Pintura de © Pérez Oliván |
La dona que llegeix un llibre de fulls transparents
que ha pintat l'artista plàstic Marc Pérez Oliván
transmet felicitat. ¿Quina lectura ha seduït
aquesta persona i que a mi també em seduiria?
que ha pintat l'artista plàstic Marc Pérez Oliván
transmet felicitat. ¿Quina lectura ha seduït
aquesta persona i que a mi també em seduiria?
Diu el pedagog Daniel Pennac que el verb
llegir no admet l'imperatiu. És debades dir "llegeix" a qui no té
dins el cuc de la lectura i "no llegeixis" a qui el té. Qui el té sap
que llegir el fa més lliure (i qui no el té sap altres coses, segurament)
perquè haurà descobert que la lectura l'obre
al món en paral·lel a tot allò que escull de veure, de viure i de compartir.
Afegint-hi l'experiència i la circumstància recrea constantment les idees,
actualitza conceptes, tant si li arriben
explícits com per omissió.
Llegir ens fa lliures per deixar un
llibre que ens inquieta en aquell moment i reprendre'n un altre que un dia no
vam entendre. També ens fa lliures per no deixar la lectura seqüencial
abraonats al llibre —o a qualsevol suport digital— fins al darrer paràgraf.
Llegir és un exercici de reflexió activa que ens dóna recursos per comprendre
el món i la condició humana.
Acabo
de fer una relectura intensiva de Biblioteques personals, de «Reusenques
de Lletres» (Arola Editors, 2014). M'anava preguntant, mentre llegia, ¿quins llibres no deu haver llegit l'heroïna d'aquest relat? ¿Dins de quin llibre deu haver trobat unes flors
premsades la poeta? A la contraportada trobo aquest comentari:
"Llegir ens alimenta la curiositat per descobrir altres punts de vista,
per conèixer altres móns, per apropar-nos a altres vides –fictícies o reals–;
i, en aquest context, de ben segur que ens hem preguntat més d’una vegada quins
deuen ser els gustos lectors dels altres –sobretot, d’aquells amb qui no
compartim el nostre dia a dia– i, també, ens han agafat ganes de fer un cop
d’ull a les seves biblioteques particulars." Tafaneria. Ens
presenten una persona encantadora i, a més, descobrim que és lectora. Transmet
felicitat. ¿Quina lectura ha seduït aquesta persona i que a mi també em
seduiria? L'obliguem —subtilment o descarada— a dir-nos què ha llegit
darrerament. Tafaneria en benefici propi.
Potser
aquesta persona encantadora i saludable empra els llibres com a somnífer. De
ben segur que, maliciosa, no ens ha dit que ha llegit Bibioteques personals i que no ha pogut adormir-se sense acabar-lo. No hi ha
ningú perfecte.
Llegiu en aquest mateix blog