 |
| La plaza del Diamante. Autora: Mercè Rodoreda. Adaptació de Carles Guillén i Joan Ollé. Traducció: Celina Alegre i Pere Rovira. Direcció: Joan Ollé. Teatre Goya, Barcelona |
Lolita Flores es posa a la pell de Natàlia, la Colometa de La Plaça del Diamant, en l'adaptació teatral de la novel·la de Mercè Rodoreda, que ha dirigit Joan Ollé. En una atmosfera tranquil·la, de confessió, explica la seva vida asseguda en un banc de fusta que podria ser el d'un parc públic on anava la protagonista de vella, arrossegada per la història i el temps que li va tocar de malviure. El director ha recollit el que deia Rodoreda: 'Una novel·la són paraules' i per això opta per una posada en escena nítida, poètica, feta només de paraula. El gest més repetit de la intèrpret és aixecar una mica l'espatlla i decantar el cap perquè entenguem, que no podia fer altrament. Una hora i quart perquè les paraules de Rodoreda facin esborronar un cop més el públic, assumides per l'actriu i la música de Pascal Comelade marcant discretament les transicions temporals, emmarcada en una filera abandonada de bombetes que podien haver estat d'una festa major, d'una de les places de Gràcia. Tot el que explica aquesta dona va passar aquí. Podria ser una de les meves àvies. 10/10