Els baixos fons
Autor: Maxim Gorki
Traducció del rus: Helena Vidal i Jordi Bordas Coca
Música original: Dani Nel·lo i Jordi Prats
Direcció: Carme Portaceli
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita
Autor: Maxim Gorki
Traducció del rus: Helena Vidal i Jordi Bordas Coca
Música original: Dani Nel·lo i Jordi Prats
Direcció: Carme Portaceli
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita
Maxim Gorki va estrenar Els baixos fons a Moscou, el 1902. Cent deu anys després, els espectadors que veiem aquesta obra coneixem els indigents que la protagonitzen com si fossin els veïns a qui veiem cada dia arrossegant-se per les voreres amb un envàs de vi o de cervesa a la mà. Carme Portacelli, la directora del muntatge al TNC, ha aprofundit aquest coneixement donant veu a personatges contemporanis que viuen al carrer (com el jove de l'skate o l'immigrant negre) i els ha situat en una terminal abandonada del metro de Barcelona. Els personatges representen un mostrari d'individualitats mesquines o sublims, mirall de tots els mons possibles, perquè en qualsevol lloc s'hi troben els mateixos personatges, independentment del nivell econòmic. La jove Sveta substitueix en aquest muntatge el vell Lukà. Així, doncs, un personatge jove és el que aporta als altres l'autoestima i la reflexió positiva, l'esperança en un futur millor. Avui el pòsit ideològic de Gorki es fa més actual que mai en boca d'aquests éssers desarrelats, autodestructius.
Potser la lectura més important que Gorki planteja
a la seva obra és que hi ha d’haver una esperança
que doni sentit a la vida. Que l’important dels somnis
no és que es realitzin, sinó que el camí
per aconseguir-los et faci millor persona.
CARME PORTACELI