PERSÈFONE, GONYALONS

Persèfone (variacions mortals)
Idea i creació de Comediants
Direcció: Joan Font (Comediants)
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Persèfone és un musical sobre la mort, amb el segell de Comediants amb un actiu segur, Àngels Gonyalons, protagonitzant la deessa Persèfone, acompanyada per la música en directe de Ramon Calduch. Tot d'ingredients de primera qualitat i, en canvi, el resultat és un treball sense ritme, pesat. Potser és perquè hi anàvem amb el llistó de les expectatives alt, que és el que no s'ha de fer mai.
Gonyalons s'emporta la palma de l'espectacle, les seves intervencions musicals en solitari són brillants, amb una acurada modulació de la veu, amb la presència sensual que omple l'escenari, fins al punt que d'una escena a l'altra els espectadors ja l'esperem.
A Persèfone hi ha episodis poètics com la de la simbologia de la magrana (que a l'espectacle no s'entén i, ara, per no repetir, recomano l'explicació que en fa Andreu Sotorra a l'enllaç del peu d'aquest post) que contrasten amb altres de mal gust com per exemple el text, la coreografia i la projecció que parla dels cossos en procés de putrefacció. Un excés de material, que demana a crits el reciclatge.

Llegiu-ne una crítica més complet a «Clip de Teatre»