L'establiment manté en funcionament el forn de llenya d'estil romà, el mobiliari original: taulell d’una peça, prestatgeries de fusta, calaixos arrenglerats i senalles d’espart que mostren els productes torrats calents i fumejant.
El 1851 era un magatzem on es guardava productes importats d'Amèrica ("dipòsit de safrà", "cafès", llegim en els rètols de la façana). Més endavant els seus propietaris, Enric i Alfons Gispert, les inicials dels quals el seu pare (Josep Gispert, metge de Centelles) va incloure al nom de l'establiment, es van anar especialitzant en la torrefacció de cafè, gra i fruita seca fins arribar a conseguir, després de molts anys de feina, el grau de Mestres Torradors. Avui, entrar a la Casa Gispert és un plaer per als sentits.
Han sabut preservar escrupolosament l’atmosfera
heretada i mantenen el seu estil. Són aquests
comerços els que donen personalitat, que marquen
la diferència i que atorguen una categoria a Barcelona.
LLUÍS PERMANYER. «La Vanguardia», 21.09.1998