 |
| Foto: © Paüls, 2007 |
Moltes gràcies, Cisco, per tot el que hem après de tu.
 |
| Aglans d'una alzina del Cisco. Foto: Paüls |
Selecció d'apunts:
* El boix
19 de febrer 2014
LA NOVA PLAÇA DE LES GLÒRIES
El projecte guanyador del concurs per a la remodelació de la plaça de les Glòries de Barcelona inclou el soterrament de la Gran Via i el pas del tramvia de la Diagonal per la superfície. La nova plaça serà un gran espai verd on l'ecologia tindrà un paper central i no només decoratiu, i inclourà un passeig elevat, un mirador amb vistes a la ciutat, com Montjuïc, la Sagrada Família o la torre Agbar. A partir de l'eliminació del trànsit es crearan uns punts concrets en els quals es potenciaran activitats ecològiques. Pinta bé.
18 de febrer 2014
UN BÚNQUER A LA SECA
Harket. Protocolo
Dramatúrgia i direcció: Juan Pablo Mendiola.
La Seca Espai Brossa, Barcelona
L'actriu i coreògrafa Cristina Fernández es posa a la pell d'una dona voluntària a protagonitzar un experiment singular. Es compromet a estar-se un mes tancada en un búnquer, seguint les ordres d'un sistema artificial anomenat MAP#2. Interrelaciona amb la veu, que li va exigint més i més esforç físic i de memòria matemàtica. Però els mesos van passant i res fa pensar que el martiri s'acabi. No se'n pot escapar. La intèrpret construeix un espectacle físic, enèrgic, amb molts matisos. L'escenografia de color blanc, canvia amb l'aplicació de dissenys videogràfics. Un espectacle original, que fa reflexionar sobre la dependència dels humans a les tecnologies. 10/10
17 de febrer 2014
EL CIRC RALUY AL VIDEOCLIP DE GEORGE MICHAEL
El compositor i cantant anglès d'origen grec Georgios Kyriacos Panayiotou (Londres, 1963), conegut amb el nom artístic de George Michael, guanyador dues vegades dels premis Grammy, ha convertit el Circ Raluy en l'escenari del seu nou videoclip, que ell mateix ha dirigit. Situa en les pistes i caravanes del Raluy la història de 'Let her down easy', una balada nostàlgica que forma part del disc Symphonica. George Michael ha triat la rotunditat del blanc i negre i suaus moviments de càmera que aporten sensualitat als contrallums bellíssims de les imatges.
15 de febrer 2014
LIZZIE VELASQUEZ
¿Què em defineix?, es va preguntar un dia Lizzie Velasquez, que ara té vint-i-quatre anys. ¿Em defineix la meva aparença? No. Em defineix el que jo vulgui. Em defineixen les accions que faig, les coses positives, el que ha après, com per exemple ser una magnífica oradora ("motivacional", en diu, la Lizzie) Comproveu-ho. Amb quina gràcia i desimboltura explica la seva biografia, marcada per una estranya malaltia. Gràcies Lizzi, per la lliçó de vida.
Transporta un grapat de terra cada dia
i construiràs una muntanya.
CONFUCCI
14 de febrer 2014
TRANSLATIONS
 |
| Translations. Autor: Brian Friel Traducció: Joan Sellent. Direcció: Ferran Utzet Biblioteca de Catalunya, Barcelona |
Translations parla del procés pel qual l'invasor imposa la llengua. I ¿de qui rep suport? Sempre d'algú dels de dins. No ens passa desapercebut el missatge perquè en tenim massa exemples en la nostra quotidianitat. Ara mateix amb sentències del propi Tribunal Superior de Justícia de Catalunya manant que tota la classe passi per l'adreçador de la llengua de l'imperi només que una família ho hagi demanat. L'enemic sempre és a casa, si fa no fa com el van tenir els irlandesos tal com explica Translations de Brian Friel. I, no ens podem arribar a imaginar el que hem d'arribar a veure... Ah, Translations, una joia que fa homenatge al llenguatge ancestral, que conté en la seva essència la cultura d'un poble. Un deu en posada en escena, un deu per a cada actor i cada actriu. Un treball fet amb amor i talent. 10/10
13 de febrer 2014
NI TAN ALT NI TAN DIFÍCIL
A l'Araceli Segarra (Lleida, 1970) se la coneix sobretot com a alpinista, però en realitat és una dona
polifacètica, sense ínfules, quan comparteix el que ella vol de les
seves experiències. De les que ha gaudit
i dels que li han deixat solcs profunds. L'any 1996 va ser la primera dona de l'Estat espanyol a coronar
el cim de l'Everest, tot rodant un documental amb càmeres IMAX, després de formar part del rescat de la tragèdia més gran de la
historia del cim més alt del món, on van morir tretze persones.
En el llibre que acaba de publicar, Ni tan alt ni tan difícil, els lectors hi descobrim una dona sàvia. L'Araceli no té res a veure amb la superficialitat. Ha elaborat el text a foc lent. Parteix de l'expedició al sostre de la terra i de la seva faceta d'alpinista i relata les experiències personals en aquest camp. Ventila les grans emocions amb la profunditat d'una frase. Hi reflexiona sobre la realitat privada i del grup i explica com va encarar els moments difícils i com els va superar a través del pensament positiu. Hi fa una combinació equilibrada d'acció i reflexió, en un format d'entrenament personal. És un llibre dens de contingut, que demana una lectura distesa, sense presses. No crec que cap lector que no sigui alpinista es llanci a practicar esports de muntanya després de llegir aquest llibre, però hi aprendrà aspectes de la gestió de recursos personals, amb exemples vius, cosa que el fa recomanable per a tot tipus de lector adult.
Podria escriure en majúscules, a l'altura dels seus mèrits,
i posar música de fons. Podria fer-ho, però no ho fa.
La seva narració és més sincera, més íntima, més
"normal". I, a més, de tant en tant s'atura per treure
petites/grans conclusions que valen més que
deu llibres d'autoajuda plegats.
ANDREU BUENAFUENTE. Pròleg a Ni tan alt ni tan difícil
12 de febrer 2014
ELS ENCANTS DE BARCELONA
 |
| Foto: © Paüls 2014 |
Anem als Encants de Barcelona, fira de Bellcaire, el nou mercat de vell de Barcelona. El primer que impressiona del nou emplaçament, encara que l'hàgim vist en múltiples imatges a la televisió, és la coberta luxosa, grandiloqüent, del joc de miralls. Hi anem un dimecres al matí i el mercat està ple de gent, un formiguer que intenta trobar alguna cosa que li faci l'ullet, a la plaça de les subhastes. Hi ha un desfasament entre les coses que s'hi venen —moltes recollides dels contenidors del carrer— i la magnificència de l'edificació. A més, em sembla que no és un lloc còmode, ni per als paradistes, o, si més no, no per a tots. Hi ha una part que no està protegida. El pendent de la coberta fa que tota una banda estigui a mercè de la pluja. La seva inutilitat fa pensar que és una construcció que l'Ajuntament de BCN devia contractar en un altre temps, quan els poders públics es pensaven que podien estirar més el braç que la màniga. Qualsevol dels paradistes de peu, agrairia una ajuda per estendre-hi la manta i no tanta parafernàlia per no res.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)