04 de febrer 2010

Pedallassos

Abans de la guerra civil, a Duesaigües, des del dia de Sant Antoni fins a Carnaval, hi havia el costum de tirar pedallassos, —fragments de terrissa—, a les entrades de les cases. La canalla en recollia, amb aquesta finalitat, durant tot l'any, diu Josep M. "Vicari", a les seves Notes etnogràfiques sobre Duesaigües.
La Magda "Carrascle" s'encarrega que el seu pare aclareixi alguna cosa d'aquest costum transgressor. I, efectivament, el Cisco "Carrascle" recorda haver tirat pedallassos a les cases que s'enfadaven més. Els trapelles deien: "Aquí us els deixem!", i llavors els tiraven dins de l'entrada i arrencaven a córrer perquè no els enxampessin.
La Fany s'encarrega de preguntar-ho a la Dolores, la seva mare. Diu que l'Anton, el seu home, en parlava. La canalla tirava trossos de torretes i fins i tot de càntirs, per divertir-se. Especialment a "cal Quico", perquè l'home tenia molt de caràcter, i s'ho passaven bé, fent-lo enrabiar.
El Pep "Carrascle" afegeix una informació valuosa al que en diu atempats rurals amb què s'entretenia de menuda la generació que ara passa dels vuitanta anys. Ha sentit dir al seu pare que, de petits, ell i la seva colla llençaven a les entrades de les cases cànteres plenes d'aigua i plomes de gallina. Pel que sembla les plomes amb l'aigua s'enganxaven a terra i, en assecar-se, costaven d'arrencar.
M'interesso pels pedallassos, càntirs o cànteres. El Pep diu que els xiquets arreplegaven cànteres d'oli, de vi o d'altres usos, que tenien algun forat, que estaven badades o, en fi, que ja no eren útils. Pel que sembla si els adults els enxampaven i els perseguien, els trapelles més espavilats anaven a la font i feien veure que omplien els atuells d'aigua per casa.

Remenant una trapelleria hem encetat un treball sociològic amb moltes bifurcacions pedagògiques:
  • els usos familiars de la ceràmica (del plàstic ni se'n parlava)
  • les relacions adults-infants (tothom es coneixia. Els infants sabien qui s'enfadaria i qui recordaria la seva infantesa)
  • la feina de dur aigua a casa (a les cases no hi havia aigua corrent, els infants s'encarregaven d'omplir-ne les gerres)
  • el règim econòmic (deduïm que hi havia cria d'aviram)
  • l'alimentació (deduïm que l'aviram es matava a les cases)
  • l'ecologia sostenible (reciclatge d'atuells vells per a jocs; l'aigua de les fonts del poble era potable)
  • la seguretat dels habitatges (els portals estaven sempre oberts)
  • una malesa infantil convertida en tradició (en un espai i un temps concret: de sant Antoni a Carnaval)
  • els jocs de carrer (la canalla no tenia cap altra distracció.)
Tot això per saber d'on venim, i per si un dia hi hem de tornar.

Foto superior, vaixella del refugi de la Vinyeta.
Foto inferior, font dels Sants Metges. © Paüls, 2009