Anem a la sala Atrium amb la retina plena de La infanticida de Caterina Albert que va interpretar fa més de deu anys Emma Vilarasau, al Teatre Romea. Una interpretació realista del monòleg escrit el 1898, que ens va fer pensar que no podria ser de cap altra forma. Ho desmenteix aquesta versió en òpera electrònica de Marc Rosich i Clara Peya, que ens arriba amb el títol Infanticida. Conserva la intensitat i la duresa del text original del drama rural. L'actriu cantant Neus Pàmies fa una interpretació versemblant de la Nela, fins i tot en les parts cantades. La potència de la música de la compositora i la interpretació i el disseny sonor de Gerard Marsal posen més relleu encara al drama que els senyors mantenidors dels Jocs Florals d'Olot del 1898 pretenien que l'autora reescrigués fent-lo més suau per poder llegir-lo a la festa del lliurament del guardó. Caterina Albert s'hi va negar i, des d'aleshores, va decidir escriure amb el pseudònim de Víctor Català. La Nela parla des d'un psiquiàtric. En una paret hi ha un telèfon de gòndola, a l'altre costat no hi ha interlocutor. Als espectadors d'avui ens queda el clam d'una dona traïda. Tant és que els fets que explica hagin passat a final del XIX o ahir mateix. 10/10