 |
| Concours européen de la chanson philosophique. Idea i dramat.:
Claire de Ribaupierre. Idea i direcció: Massimo Furlan. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona |
Espectacle multilingüe en format concurs de cançons de diversos països, presentat al Teatre Lliure de Montjuïc pel seu creador i director, Massimo Furlan, i l'actriu catalana Sílvia Abril. Intèrprets cantants: Dominique Hunziker i Davide De Vita. El jurat en el dia de la meva funció (6-2): Antonio Baños, David Bueno, Marina Garcés i Marta Salicrú. Espectacle produït pel Théâtre Vidy-Lausanne.
No ens aturem mai de pensar: en quina civilització ens trobem? Pensar amb el cap, evidentment, però també amb les mans, amb el cos. Perquè pensar és, per descomptat, analitzar, contemplar, comprendre, sorprendre's, però també considerar, parar atenció: tenir en compte el que hi ha, les coses visibles, les invisibles, els humans, i iguament els animals, les plantes, el cel, la terra, els arbres, les màquines, les emocions, les idees. Pensar és desplacar-se dins d'altres cossos: desenvolupar un pensament orgànic, així com l'aranya va filant la teranyina.
Estendre's, canviar, encarnar. Pensar com una muntanya, com una rata, com un caníbal, com un exclòs, un "home infame", un llop, una aranya o un ocell. Pesnsar és la possibilitat de tornar-se un altre.
CLAIRE DE RIBAUPIERRE