El dia de Sant Jordi vaig publicar L'home que feia moixons de paper, un poema narratiu inèdit amb una il·lustració de la Paula Vilà Rodríguez (Reus, 2001). Ara té onze anys, és una noieta sentimental, decidida, amb inciativa. Lectora voraç, escriptora compulsiva. Fa el darrer curs de primària a l'Escola Puigmarí de Duesaigües.
 |
| Paula Vilà Rodríguez Foto: Paüls |
Vaig donar el poema a la seva mare i a la primera trobada que vam fer per llegir-lo i comentar-lo, la Paula ja en va dibuixar il·lusionada un esbós. Tenia clar que volia dibuixar "l'abús d'autoritat". I, com a detall imprescindible, les pedres del Mercadal amb els números de les parades que ella saltava de número en número quan era petita. El resultat és un dibuix ple de sentit, un treball detallista i molt acurat, de tipus còmic, amb línies cinètiques que marquen els moviments.
Diu que quan va llegir el poema va pensar que seria més fàcil del que realment li va resultar, però es va posar molt contenta de la comanda, que es va prendre amb responsabilitat de professional. Va complir el termini tan bé que, quan l'hi vaig demanar, ja el tenia fet. Diu que recomanaria a tothom el poema, però que l'entendrien millor si ja tenen 8 anys.
A la Paula li agrada llegir històries realistes i fantàstiques amb animals mitològics. Recorda amb especial emoció el llibre El forat de les coses perdudes (Joan Armangué, Editorial Cruïlla, 1989), que va llegir fa temps. Després n'ha llegit molts d'altres, intensament i ben païts, perquè els explica amb tota precisió de detalls.
Explica sovint contes al seu germà i a la seva germana. Dels clàssics i dels que ella s'inventa. També en deixa llegir als seus pares, a la mestra i a mi, i escolta les recomanacions per millorar-los. No se n'acaba de sortir amb l'ortografia, perquè escriu tan ràpid com pensa, a borbolls.
Li agraden els dibuixos que els seus amics han fet altres anys per Sant Jordi amb poemes meus: El plat fondo, de l'Adrià Ciurana Mauri (2010); És primavera al pedrís, l'Estel de Haro Giménez (2011) i La geganta Ela pesca que pesca, de la Mariona Rabascall Francisco (2012). Li han servit de model a l'hora d'escanejar el seu.
