La fotografia és l'art de la llum, diu la fotògrafa Iolanda Salvadó. I la llum és la matèria primera que va utilitzar per il·lustrar la prosa poètica Despara la lluna que vaig publicar per Sant Jordi en aquest blog i a «Punt i a cap.»
La Iolanda ha reflectit el diàleg entre una persona fantasiosa i una altra de realista del text en una fotografia conceptual, d'interpretació polisèmica, oberta a l'enciclopèdia de coneixements i sentiments de cada receptor. Tot i aíxí, en dóna unes claus de lectura interrelacionant fons i forma: "El paper simbolitza la lluna (la poesia), plena, gran, esplendorosa enmig d'una preciosa nit nítida, d'aquelles netes i fosques." Al paper rebregat hi ha "embotida" la prosa poètica manuscrita seva. Per poder-la llegir caldrà desparar la lluna, és a dir obrir el paper.
"És un contrallum de la llum que reflecteix la mateixa lluna, on el text és el relleu, els cràters, l'experiència, la imaginació i la personalitat que el fa especial, la inspiració que hi ha darrera de la mà que l'ha escrit. És el que transforma un simple paper en blanc en alguna cosa especial."
Secrets del making off: el fons és una tela negra davant de la qual va penjar el paper rebregat amb un fil a una barra transversal. Darrera del paper hi ha un petit focus de llum. "La resta és tècnica i composició", i la mirada del cor, esclar, sense la qual l'art no emociona.
Iolanda Salvadó Capdevila (Reus, 1977), fotògrafa i dissenyadora gràfica, és membre de l'equip F21 Fotografia Documental. És una persona de tarannà discret, que brilla amb llum pròpia, perfeccionista i eficaç a l'hora de resoldre allò a què es compromet. La fotografia li ha donat un nou sentit a la vida, diu. Els estudis que li han servit per ser feliç són, precisament, els del Grau Multimèdia que l'han enriquit i l'han apassionat, sobretot els referits al disseny gràfic, a la comunicació i al llenguatge visual.
Es considera pradenca d'infantesa, reusenca d'adolescència i duesaigüenca de joventut. Ha viscut en nou cases diferents ja sigui per estudi o per altres circumstàncies. Enguany farà el desè trasllat i desitja que sigui el definitiu. Ha fet de Duesaigües casa seva, hi té les arrels l'amor que mou el cel i les estrelles. Hi ha establert amistats sòlides i és l'ànima de molts projectes. Serà una gran àvia duesaigüenca, diu. Poca broma. Clic!
La fotografia em fa sentir, em porta, em transporta,
em deixa imaginar...Tenir un sentiment a través
d’una imatge és el que fa que
m’estimi la fotografia
d’una forma pura, sense malícia.
IOLANDA SALVADÓ
Per saber-ne més: