Pedra de tartera
Autora: Maria Barbal. Adaptació teatral: Marc Rosich
Direcció: Lurdes Barba. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita
A l'escenari de la Sala Petita del TNC s'està produint un esdeveniment esperat per molts professors de literatura: Pedra de tartera. I és que aquesta novel·la històrica de Maria Barbal s'ha convertit, amb els anys, en un fenomen editorial, sobretot als instituts de secundària. Ara, per segona vegada, se'n fa una adaptació teatral. Al text de Barbal, Conxa, la protagonista, narra en primera persona i en passat la seva història. A l'adaptació que n'ha fet Marc Rosich les accions prenen vida en present i la Conxa (subtil i essencial, magnífica Àurea Màrquez) explica en veu alta els seus silencis, les seves pors davant de la realitat fora del seu control. S'explica en un símil de dialecte nord-occidental en la varietat pallaresa. Uns actors se'n surten més bé que d'altres, però, en tot cas, el llenguatge també forma part del paisatge humà i dóna profunditat a la història.
L'obra convida la memòria històrica del passat recent, enfocant els elements biogràfics d'una dona pallaresa. En aquest sentit és un document antropològic de la vida duríssima als pobles aïllats de muntanya, abans i durant la República, durant la guerra i la crua postguerra. Tots els capítols es resumeixen en un acte que transcorre a la cuina de la masia i en una tartera que la protagonista escala en diverses ocasions per donar sentit al simbolisme de la tartera: material inert, condemnat als embats del medi. Com si fos una pedra de tartera, la Conxa no té possibilitat de rebel·lar-se del seu destí, ni quan de menuda els pares la facturen a cals oncles ni quan de vella el fill se l'emporta a la porteria les finestres de la qual donen a l'escala de l'edifici. La pobresa ha fet de la Conxa una supervivent passiva i silenciosa com moltes dones del seu temps.
Si hagués gosat dir: deixeu-me quedar aquí,
vull morir en aquesta terra, no n'hauria tret res.
MARIA BARBAL. Pedra de tartera