El Quadern gris
Autor: Josep Pla. Adaptació: Carles Guillén i Joan Ollé.
Direcció: Joan Ollé. Teatre Romea, Barcelona
El vestíbul del Teatre Romea és ple de fotògrafs aquesta nit d'estrena de l'adaptació teatral d'El Quadern gris de Josep Pla. No han vingut a fotografiar l'actriu Montserrat Carulla ni els actors Joan Anguera i Ivan Benet. Han vingut perquè —estranyament— avui l'alcalde Jordi Hereu hi assisteix d'espectador. I, per no ser menys, també ha vingut la seva contrincant, Montserrat Tura. En vint anys d'estrenes, no havíem coincidit mai amb la primera autoritat municipal ni amb la candidata. Però, s'acosten eleccions i, és clar, ara s'han de fer veure.
No perdo més temps amb aquestes espectadors de conveniència i passo a l'espectacle de la paraula d'El Quadern gris dita pels tres intèrprets. Joan Ollé ha optat per donar tota la importància a la veu del jove autor que va escriure el dietari als 21 anys (Entre març de 1918 i novembre de 1919), però també hi ha la veu de l'escriptor bregat que el va reescriure molts anys després.
La tria de fragments segueixen diverses línies temàtiques: les dones, el gaudi amb el bon menjar, les lectures, Palafrugell i el paisatge humà, la descoberta de Barcelona, el concepte d'amistat. N'hi ha d'altres, però aquestes són les que més sovintegen en aquesta adaptació poc dramatitzada —estàtica, fins i tot— al servei de transmetre al més fidel possible l'estil genuí dels relats i de les impressions que es recullen al quadern. Els tres intèrprets aconsegueixen que el públic ens creguem que són Josep Pla.