JOIES RARES: CREACIONS COL·LECTIVES EN LÍNIA

Acció final de 'Bombes de llavors'. 
Foto: © Núria Olesti

Vegeu aplegades en aquest apunt cinc creacions artisticoliteràries col·lectives que tenen com a singularitat que han estat pensades per ser publicades en línia i, alhora, interrelacionades amb diferents disciplines artístiques en ser presentades in presentia. 

Dins de cada crònica, hi trobareu els noms de les persones que han format part de cada projecte i qui ens ha acollit ja sigui en espais ciutadans o difonent les performances de presentació. Hi falta l'auditori, que ha estat nombrós, com es pot veure en els diferents àlbums de fotografies de cada crònica. 

* 2019. Bombes de llavors 

Vint proses poètiques basades en obres de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván/Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Pròleg de Mònica de Dalmau Mommertz. Paraules dites per les rapsodes Antònia Farré i Alba Closa, moviments coreogràfics de Carme Andrade, Laia Espallargas, Teresa Llorach,  Sara Mauri, Martina Rius Mauri i Fina Veciana. Música: Cristina Duran. Guió de la performance: Carme Andrade. Direcció artística: Fina Veciana.   Vegeu la Crònica de la performance de Bombes de llavors.

* 2018. Estimo la dona que soc: #mestimo.

Trenta-sis proses poètiques inspirades en pintures de Fina Veciana. Pròleg de Carme Andrade.  Paraules dites per la rapsoda Antònia Farré, moviments coreogràfics de les ballarines professsionals Meritxell Blay i Laia Domingo, la poeta i performer Mònica de Dalmau Mommertz i la música Cristina Duran.  Vegeu la crònica  Síntesi poètica de #mestimo, un regal excepcional.

* 2017. El vestit negre.

Amb Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Marc Pérez Oliván/Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili. Pròleg de Biel Ferrer. Coberta de Rosa Virgili. Vegeu la crònica El vestit negre, àlbum polifònic.

* 2017. La musa de la frescor.

Textos basats en la pintura 'La musa de la frescor', de Marc A. Pérez Oliván. Carme Andrade, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas Fontcuberta, Mònica de Dalmau Mommertz, Teresa Duch, Conxita Jiménez, Eduard López, Pep Macaya, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Victòria Rodrigo, Anabel Sáiz Ripoll. Vegeu: Crònica del making of

* 2016. Remeno paraules.

Amb Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Josep Masanés, Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó, Cori Torroja i Fina Veciana. Coberta de Joan Tharrats. Pròleg d'Eduard López. Vegeu-ne informació i booktrailer.

SÈRIE TV 'MATCH'

Gol? A punt de ser gol, segur! Sèrie 'Match', 2018

Filmin acaba d'estrenar Match, una sèrie televisiva noruega, creada per Martin Lund el 2018. Una proposta singular que, per ara, consta de dues temporades de deu episodis cadascuna. És una comèdia romàntica, però té un afegit que la fa diferent de tota la resta: les peripècies del dia a dia de l'Stian, un jove de vint-i-tants anys en constant crisi sentimental, són retransmeses en directe per dos comentaristes futbolístics. Els té enganxats sempre seguit i tot el que fa el xicot és objecte de descripció des de l'èpica esportiva, ja sigui quan fa exercici o la vida sexual en la intimitat. El fil conductor del relat és la relació tipus estira-i-arronsa amb la Mia i altres parelles potencials. Les situacions quotidianes explicades amb èmfasi desorbitat pels comentaristes voyeurs ens fan riure a cor què vols perquè contrasten amb el posat de tòtil del protagonista.

'LLACH. COM UN ARBRE NU', EXPOSICIÓ A ARTS SANTA MÒNICA

Hem acudit a la cita històrica que tenim a Arts Santa Mònica: l'exposició de gran format Llach. Com un arbre nu comissariada pel director de cinema, guionista i director artístic Lluís Danés. Poques vegades ha lluït tant aquest espai expositiu. Potser s'hi acosten pel contingut les exposicions Raimon, al vent del món (2012) o Serrat, 50 anys de cançons (2015), però no tenen comparació pel que fa a la presentació, excepcional, en el cas de Llach.

Vídeo © ASA

La mostra commemora els 50 anys que Llach va començar a cantar. Els eixos temàtics són la llibertat, la defensa de la cultura i la curiositat artística i vital de l'autor, explicats en vuit àmbits amb títols de cançons:

1. Jo hi soc si tu vols ser-hi (A la rampa d'entrada: discografia completa).  2. Amor particular (Pirulins publicitaris: el públic com a protagonista. Grans concerts. Dimensió social i política del cantant). 3. Alè (Una foguera de Sant Joan a l'espai central. L'interior és una capsa de música gegant on una banda sonora de deu minuts repassa fragments del repertori de Llach i, a mesura que sonen, s'il·luminen uns objectes significatius de cadascuna de les cançons).  4. L'estaca (A l'entrada de l'espai s'hi reprodueix un portal com el de la cançó i una fotografia de mida natural de l'avi Siset. A l'interior, diverses estaques decantades i un piano amb la partitura. La banda sonora són 30 de les adaptacions de la cançó a diferents idiomes). 5. El Cafè Antic (S'hi reprodueix l'ambient del cafè de Porrera, poble del Priorat on Llach va conviure amb Miquel Marti i Pol. Junts van crear Un pont de mar blava, Germanies o Món-Porrera. A les parets hi ha fotografies dels altres 8 autors que el cantautor ha musicat). 6. Viatge a Ítaca (Maletes obertes, cada maleta un referent. Homenatge a les persones que han ajudat Llach a formar-se com a artista i com a persona). 7. Rar (Aprofundint territoris desconeguts més enllà del món de la cançó d'autor: compositor d'espectacles de teatre i dansa, cantant líric, director de la passió de Verges, escriptor, polític, vinyater...) 8. Com dibuix fet al vent (presència virtual del cantautor, recreació amb tecnologia 3D) Sortim de Santa Mònica amerats d'aquesta experiència artística i multisensorial singular. Amb ganes de parlar-ne i de recomanar-la.  

Exposició oberta fins a l'abril de 2020
Prorrogada fins al 27 de setembre de 2020

BAUHAUS, COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI

Una sèrie televisiva —Die Neue Zeit— i una pel·lícula —Lotte am Bauhaus— commemoren el centenari de la fundació de la Bauhaus, l'escola més influent que va marcar l'arquitectura, l'art i el disseny del segle XX. Les dues propostes incideixen en la dificultat amb què es trobaven les dones amb vocació artística fins i tot en l'àmbit renovador que eren les avantguardes.

Die Neue Zeit (Bauhaus, una nova era)

Sèrie televisiva dirigida per Lars Kraume. Alemanya 2019

Cap als anys seixanta, Stine, una periodista de la revista «Vanity Fair», entrevista Walter Gropius, el fundador de la Bauhaus, retirat als Estats Units. Gropius havia inaugurat la institució el 1919 a Weimar, fent una abrandada defensa de la igualtat de gènere. A la pregunta: «¿Com viu amb la mentida que els homes i les dones rebien el mateix tracte a la Bauhaus?».  Gropius revisa a través de flashbacks els primers anys de la Bauhaus, a Weimar, fins al trasllat a Dessau el 1925, des de la seva perspectiva i amb  l'alumna Dörte Helm com a fil conductor.

Una revisió en clau feminista que posa de manifest, amb complexitat de matisos, que la majoria d'homes de l'avantguarda eren tan revolucionaris en l'art i la política com conservadors en els seus privilegis de gènere. Mostra les maneres de generar inseguretat per part d'alguns mestres (com per exemple, Johannes Itten, teòric del color i gurú del culte Mazdaznan) o la redirecció de les estudiants cap a les disciplines que es consideraven femenines, com el tèxtil (precisament Dörte Helm es va especialitzar en grans tapissos)

Tràiler:

***

Lotte am Bauhaus (Bauhaus)

Pel·lícula dirigida per Gregor Schnitzler. Alemanya 2019

Drama històric que recorre les aules de l'escola Bauhaus, el 1919, després que Alemanya ha perdut la guerra i en pateix les conseqüències econòmiques i socials. La pel·lícula explica la història d'una jove estudiant —basada en la vida de la dissenyadora Alma  Siedhoff-Buscher— a l'escola a Weimar, els primers anys de la fundació. L'alumna formaria part d'una generació d'artistes que no estaven disposats a rendir-se, volien posar fi a l'estancament de l'imperi alemany i il·luminar una nova era.

Tràiler:

'LA PETITA CAPMANY', AL TEATRE ROMEA

La petita Capmany. Guió i intèrprets: Elsa Lluch i Ariadna Matas
Música: Lluís Cartes. Direcció: Adrià Aubert. Teatre Romea

La petita Capmany, la protagonista menuda d'aquest conte, és l'escriptora Maria Aurèlia Capmany Farners, filla del folcklorista Aureli Capmany —fundador el 1904 de la primera revista «En Patufet»— El monstre de l'Oblit assetja la nena fins que comprèn que per preservar la memòria ha d'escriure tot el que ha après del seu pare: refranys, fraseologia, festes populars, creences i costums. Un conjunt ben integrat en una història seqüenciada amb precisió on les intèrprets manipulen un estol de material com ara titelles grans, bestiari, cap gros i titelles per a guignol. En Banyeta, esclar, rep una bona pallissa, fan fora el rei i els nuvis criden 'Visca la República'. Música tradicional i original de Lluís Cartes. Les guionistes i intèrprets Elsa Lluch i Ariadna Mats i el director Adrià Aubert aconsegueixen que tot llisqui com una seda. Bravo! 10/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

'DOS DIVAS Y UN DESTINO', TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Dos divas y un destino. Piano: kiko Nomoto 
Direcció: Angela Lorite. Teatre Gaudí Barcelona

Espectacle de butxaca on dues exquisides intèrprets —Alba Martínez (soprano), Angela Lorite (mezzosoprano)— canten tretze àries d'òpera, que actuen de guió del muntatge que es defineix com a “Xou Líric Còmic i Interactiu”. A la primera part: La Favorite de Donizetti, passant pel Rigoletto i Don Carlo, de Verdi, al Romeu i Julieta, de Gounot, un «Epíleg» d'Enric Granados, el Cosí fan tutte i Les noces de Fígaro, de Mozart. A la segona part: Els contes de Hoffmann, d'Offenbach, la Carmen, de Bizet, La flauta màgica, de Mozart, El barber de Sevilla, de Rossini, La Traviata, de Verdi, i La dansa de la por, de Manuel de Falla. La pianista Kiko Nomoto interactua amb el duo de cantants, i també alguns espectadors amb accions ben integrades en el conjunt. Només intercanviant gestos, la complicitat de les intèrprets acaba com el rosari de l'autora. Benvingut regal d'aquestes intèrprets de veus privilegiades i de sòlida formació artística. 9/10

  Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'MRS. DALLOWAY', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Mrs. Dalloway. Autora: Virginia Woolf.
Versió: Michael De Cock, Anna M. Ricart i Carme Portaceli. 

Direccció: Carme Portaceli. Sala Gran TNC

La novel·la Mrs. Dalloway de Virginia Woolf és un monòleg interior que en aquesta versió teatral es presenta embolcallat en un muntatge grandiloqüent. Clarissa Daloway (interpretada per l'actriu Blanca Portillo), una dona insatisfeta, de mitjana edat, de bona posició, repassa durant tot un dia els preparatius a casa seva d'una festa amb amics i coneguts [el públic, un recurs massa utilitzat], sense que celebri res en especial si no és el fet d'estar vius i junts. L'obra conté traces biogràfiques que l'autora anticipa en personatges secundaris i aquesta versió les filtra i transposa en d'altres. Intranscedents diàlegs entre personatges que sembla que passin per casualitat per la Sala Gran i hagin entrat a escena. L'única idea interessant és sobre el sentit no dramàtic del suïcidi, i ens arriba dita i no dita.   7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

REGALS DE FINA VECIANA A «CALAIX DE SASTRE»

Regalar art i artesania és invertir
en interrogants. 

Què? On? Com?
Quan? Qui? Per què?
Per a qui? Per a què?

Inaugurat a Reus el mercat d’artesania Calaix de Sastre, que per setè any consecutiu s’instal·la al vestíbul interior del Centre de Lectura de Reus. Regals fets amb materials sostenibles i tècniques ancestrals: creacions fetes amb fang, ganxet, macramé, brodats, sabons, perfums, sedes pintades, pintures originals sobre diversos suports i litografies.

L'artista reusenca Fina Veciana hi presenta pintures de petit format, postals, quadrets de viatge, llibretes amb una pintura original a la tapa, xapes poètiques... A Calaix de Sastre hi trobareu, també, el Calendari 2020,  les 12 imatges del qual vam ajudar a triar una munió d'instagràmers.

I una novetat molt interessant que fa l'art assequible. Es tracta d'un pack de dotze postals que reprodueixen —amb una qualitat extraordinària—les pintures procedents del treball Quadern de l'Emile que no van obtenir la màxima puntuació per al calendari.

¿Quina olor fa la peça acabada? 
¿A quina atmosfera em transporta?
¿Quina música se sent en aquest quadre?
 ¿Què hi ha darrere/davant/al costat/submergit en cada peça?
...