23 de juliol 2025

'MEDEA'S KINDEREN', AL TEATRE LLIURE

Medea’s Kinderen. Concepte i direcció: Milo Rau 
Dramatúrgia: Kaatje De Geest. Festival Grec 2025 
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc
El teatre és convenvió. Si veiem un assassinat a escena, ja entenen que no ha mort ningú, per molt versemblant que sigui. El director, cineasta i escriptor suís Milo Rau (Berna, 1977) s'ha especialitzat en violència i terror escènics. A Medea's Kinderen des de títol hi ressona Eurípides i també s'encarrega 'espontàniament' de recordar la tragèdia grega un actor de no gaire més de vuit anys, un dels sis joves interprets de l'obra.

A partir d'una història tràgica real del 2007: una dona assassina els seus cinc fills, a la ciutat belga flamenca d'Ostende. A escena, conduïts per un actor adult, assistim a un col·loqui prefunció on coneixem els intèrprets que donen mostres d'alta cultura, com si fos la cosa més natural del món. Es preparen per fer teatre, alhora que protegeixen l'auditori i li recorden que són al teatre. Tot seguit, en una escenografia de caseta de conte, la mare d'Ostende elimina un a un, els cinc fills. En vint minuts. L'actor adult és l'encarregat d'enregistrar i retransmetre cada acció amb la càmera en directe. L'auditori l'aguanta corglaçat i en silenci l'infanticidi. Un epíleg postfunció amb els intèrprets netejant-se la sang falsa, deixa clar que el teatre s'ha acabat i que es torna a la realitat, amb algunes altres intervencions dels joves fins i tot una interpretació 'espontània'  d'una jovenísisima actriu que canta «Dans les yeux de ma mère», del cantant Arno, d'Ostende, escenari dels fets.

Allò que fa singular Medea's Kinderen és la idea de fons, que comporta la interpretació de la violència en el cos dels infants, explicada pels infants (als adults). I de l'expressió de la forma: el to respectuós dels intèrprets joves, pel registre escènic, pels recursos de càmara en directe i les projeccions de les mateixes seqüències. Teatre. Màgia poètica. 9/10

    Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY