Dramaturgista: Ferran Dordal Lalueza. Teatre Lliure Gràcia, BCN
Olympia és una autoconfessió d'amor al teatre de la dramaturga Carlota Subirós (Barcelona, 1974) a través de 6 veus: Lurdes Barba, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Alba Pujol i Kathy Sey. El teatre és una convenció de l'ara i aquí pactat implícitament entre els oficiants i el públic que ho deixen tot enrere abans d'entrar a la sala. Subirós explica com als nou anys descobreix el sentit de la poesia a través de les cançons de Paco Ibáñez (València, 1934), en el disc doble del concert que el cantautor va fer el 1969 a l'Olympia de París. Anys a venir, la paraula 'carregada de futur' s'esmicola en la realitat.
"A pesar de los pesares", l'experiència de l'escriptura teatral i la
comunió amb el públic es converteix en refugi de la memòria i el desig. I
clou amb un emocionant homenatge al Teatre Lliure on recorda personatges i
element escenogràfics situats en el mateix espai on desenvolupa l'acció
d'Olympia. No hi són, però els hi veiem. I retrobem Fabià Puigcerver pintant el jardí frondós de Capvespe al jardí i les sis actrius envolten el llenç picant de peus i enlairen A galopar, de Rafael Alberti. A poc a poc s'hi afegeix la platea. Ara i aquí. 10/10
El vespre de la nostra sessió d'Olympia al Teatre Lliure de Gràcia (16-I-2025) coincideix que Paco Ibáñez actua al Palau de la Música Catalana. Té 90 anys. L'any 1969, a les portes de l'estat d'excepció franquista, va actuar al Teatre Bartrina de Reus. El va entrevistar l'Andreu Sotorra (vegeu-ne foto signada per Manel Margalef Massagué). L'endemà del recital a Reus, el cantant s'exiliava a França i uns mesos després actuava a l'Olympia de París.
