El público. Autor: Federico García Lorca. Versió: Gabriel Calderón
Direcció: Marta Pazos. Comedia Nacional de Montevideo
Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona
El público de Lorca és una obra inclassificable que aquesta vegada serveix el director uruguaià Gabriel Calderón. Forma part de “la trilogia impossible” amb Comedia sin título i Así que pasen cinco años. Escrita el 1939, és considerada un clàssic de temàtica onírica difícil d'entendre. I una vegada més no l'he entesa, tot i que l'espectacle visual intenta posar llum al somni turmentat de Lorca. La memòria històrica embolcallada en un muntatge d'una plasticitat acolorida i telons espectaculars, que absorbeix el text dens, fragmentari, sense continuïtat aparent. La màscara. L'espectacle ofereix un oceà de sensacions que s'afegeixen a les que tinc ben presents de la versió que va dirigir Lluís Pasqual, amb escenografia de Fabià Puigserver i Frederic Amat, amb les col·laboracions de Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi. I, encara s'hi superposa la versió d'Àlex Rigola de fa deu anys. Remarco la música insistent, potentíssima que ha fet Hugo Torres inspirada —diu— en els sons del barranc de Viznar on se suposa que va ser afusellat Lorca. El surrealisme cadascú l'entén i l'explica com pot. 8/10
