 |
Lali Symon. Autor i director: Sergi Belbel Intèrprets: Júlia Bonjoch, Mont Plans i Emma Vilarasau Teatre Romea, Barcelona |
¿Qui és qui a Lali Symon? Lali Symon, una monologuista incisiva amb programa propi en una televisió de gran audiència és la Joana (Emma Vilarasau, pletòrica en els matisos), filla de l'Aurora (Mont Plans, sibil·linament còmica), mare de la Violeta (Júlia Bonjoch, efectiva). Dones de tres generacions que encaren la vida de forma diferent i van justificant les seves eleccions segons la història vital de cadascuna que l'espectador va descobrint a pessics.
La Joana manté aferrissadament una imatge pública on no caben la filla ni la mare. El personatge passa del glamour i la façana escènica a la quotidianitat de la dependència física de la mare. Amb converses pendents amb la filla. Sense amics amb qui comentar com ha anat el monòleg. ¿Quina actriu catalana pot fer un personatge que pugui mostrar amb versemblança esfereïdora multitud de registres? ¿Quina actriu pot fer riure commovent l'auditori amb el patetisme del seu personatge? ¿Quina actriu jove té entitat excepcional per recollir i expandir el joc de mare i àvia a l'escena?
El tema universal de les relacions familiars fa que no recordem que la idea d'escriure aquesta obra li va arribar a Sergi Belbel a partir de l'experiència de l'Emma Vilarasau, que va tenir cura de la mare malalta durant deu anys. La ficció ens consola del dolor de les pèrdues i ens les fa tolerables. És la funció catàrtica del teatre. 9/10
El tema universal de les relacions familiars fa que no recordem que la idea d'escriure aquesta obra li va arribar a Sergi Belbel a partir de l'experiència de l'Emma Vilarasau, que va tenir cura de la mare malalta durant deu anys. La ficció ens consola del dolor de les pèrdues i ens les fa tolerables. És la funció catàrtica del teatre. 9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*