Vent de garbí i una mica de por. Autora: M. Aurèlia Capmany
Versió: Albert Boronat i Judith Pujol. Direcció: Judith Pujol
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya
Enyorat sentit crític de Maria Aurèlia Capmany. En aquests sainets de Vent de garbí i una mica de por (estrenats el 1968, al Romea) se les heu amb la burgesia situada en tres estius d'èpoques diferents: Caldetes, juliol del 1909, Sitges, juliol del 1936 i Cadaqués, juliol del 1968. Burgesos que estiuegen i punt. Aliens a les cremes de convents, al cop d'estat contra la
República o a les revoltes obreres i universitàries. El text original s'emmarca en aquest muntatge de to caricaturesc entre un pròleg que situa el context i un epíleg de confessió de les pors actuals. S'hi afegeixen unes cartes del llibre Cartes impertinents.
No sé si ara en posar de nou dreta l'obra no es podia fer de manera que la caricatura, allò burlesc, no ofegués el retrat social. Ara no deixa de ser un entreteniment gens audaç. El sentit crític de la Maria Aurèlia no era un acudit, ni tan sols en aquests sainets. Potser per això no reia ningú (a la meva sessió). 7/10
