LA CRIDA DEL CARGOL DE MAR

Cargol porpra (Thais haemastoma)
Del blog «Petxines». Foto: © Jaume Morera

Es posava el forat del cargol a l'orella i sentia com circulava la seva pròpia sang. Però no sonava com res que tingués a dins i que fos seu, sinó com una cosa molt llunyana, del futur, que li feia venir ganes d'abastar-la.

ZOË JENNY. La crida del cargol de mar

Traducció: Mariona Gratacós

Quaderns Crema (Biblioteca mínima, 123),  2002