MONTSE FARRÉS, POETA POETESSA

Montse Farrés. Foto: © Teresa Juan de Lorenzo

Té la bellesa a la mirada i sap transmetre-la per escrit. Em refereixo a la Montse Farrés, una reusenca nascuda a Vigo el 1953. Farrés és una persona generosa que espera molt de la generositat dels altres, cosa que l'enfronta a la realitat i no sempre en surt satisfeta. Però és immune al desànim i reincideix un cop i un altre fins aconseguir el que es proposa.

Acaba de publicar el primer poemari individual: Converses amb ningú (Silva Editorial), prologat per Xavier Amorós,  on Farrés aplega poemes de diverses èpoques. Hi trobem el jo poètic desencisat que s'empara en la casa del llenguatge i que defuig l'afectació. Hi trobem uns poemes de bellesa diàfana, de penetrant tristesa pel pas del temps. Una veu de dona que es desdobla sensible i apassionada per aprofundir en la coneixença de si mateixa, en un  monòleg delicat i sensual, un soliloqui en la majoria de poemes sense destinatari, si fa no fa com l'oxímoron que porta per títol el llibre que ara presenta.

La cita:
Centre d'Art Cal Massó (C/ Pròsper de Bofarull, 7 Reus)
A les 20 hores
Hi intervindran: Manuel Rivera (editor), Maria Pallach Estela (llibretera) i Montse Farrés (autora del llibre).
Actuació musical de Pau Terol. Lectura de poemes a càrrec de Joaquim Sorio, Josep M. Roig, Dolors Quintana i Òscar Ramírez.

Són poemes intimistes, és cert, però aquesta
no és una poesia hermètica ni esquiva. En la seva
intimitat és oberta i generosa per la gran humanitat
que lliga pensaments i sentiments.
XAVIER AMORÓS. Pròleg a Converses amb ningú