06 de març 2014

DOÑA ROSITA LA SOLTERA

Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores
Autor: Federico García Lorca. Música original: Paco Ibáñez.
Direcció: Joan Ollé. Sala Gran Teatre Nacional de Catalunya
Una obra arqueològica, escrita per Federico Garcia Lorca el 1935. Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores va ser l'última obra que Lorca va estrenar en vida, precisament a Barcelona, i la va protagonitzar Margarida Xirgu. Un drama que s'aguanta per l'arquitectura i el llenguatge esplendorós, que el director Joan Ollé fa lluir en veu de tots els intèrprets. Ara, esclar, és un drama que s'ha de situar en el seu context. Una noia es queda per vestir sants, a la Granada de 1885, any en què la protagonista té vint anys. I, allà es queda dient-se Rosita. A la segona part, cinc anys després, ja serà "doña" i a la tercera, passats deu anys, ja és una vella com la tia i l'Ama que l'han cuidada des de petita. Una arquitectura perfecta de l'amargor: plantejament amb la noia jove, bonica i enamorada que es creu el jurament del promès que se'n va a l'altra part del món; la trama, preparant l'aixovar en espera de l'estimat, veient com les amigues es casen i tenen fills i el desenllaç sense cap altra opció de vida. Intèrprets catalans que es fan creïbles encara que parlin en un espanyol sense accent andalús. El talent. 10/10