 |
| Ocells i llops. Autor: Josep Maria de Sagarra Direcció: Lurdes Barba Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya |
L'any 1948, quan Sagrarra va estrenar Ocells i llops, l'obra no va agradar al públic. La burgesia catalana de postguerra s'hi va veure massa retratada. S'hi exposaven les misèries de cadascú amagades fins aleshores sota l'estora, amb la mare com a tapadora de tot: el fill gran que malversa el patrimoni familiar, el petit que es fa amb homes dels baixos fons i la filla embarassada que aconsegueix amb mentides diners que la mare li dóna per avortar. I la senyora de la casa fent veure que no sap res, com una nina al seu salonet (hi respira Ibsen) escoltant música amb els ocells engabiats, simbolitzant la puresa en contrast amb els llops que són els fills. Després de seixanta-sis anys Ocells i llops s'aguanta i es fa universal. El mèrit és també de l'equip que l'ha posat dempeus sense complexos. 10/10