 |
No parlis amb estranys (fragments de memòria)
Autora i directora: Helena Tornero.
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita, Barcelona |
El passat sempre retorna i es fa present. Ens condiciona de tal manera que som el que som a causa de la nostra història. És el que ve a dir Helena Tornero (Figueres, 1973) a
No parlis amb estranys (fragments de memòria), una història de ferides obertes presentada a base de fragments que es van amuntegant com les peces d'un immens trenclaclosques que l'espectador ha d'anar recol·locant. Històries dels vençuts i dels fills i dels néts tant dels vençuts com dels vencedors que volen saber què va passar. La companyia en pes —els membres de la qual tenen un ventall d'edats molt ampli—, transmet que s'han implicat profundament en aquest espectacle memorialístic. Combinació perfecta d'ofici i veritat. Calfreds. 10/10
