 |
| Foto: © Montse Francisco |
L'any passat vaig guardar unes quantes beines plenes de llavors de ginesta (Spartium junceum), pensant que aquest arbust es faria ufanós al nostre jardí de secà i pedruscall. No les he plantades; per tant, hauré d'esperar l'any que ve perquè ara, tocant a les cunetes de les carreteres i pels terraplens secs del voltant de les vies del tren, ja n'hi ha grans mates de brancam flexible de dos metres d'alçària, amb les flors grogues, lluents. Em vénen ganes de fer-ne feixos i emportar-me'ls a casa, però com a planta tallada les flors de la ginesta cauen de seguida.
D'aquestes flors se n'extreu l’essència per tal de fer-ne olis i perfums aromàtics. Pel que sembla, la ginesta és diürètica i purgativa, però pot causar vòmits i, per aquest motiu, és considerada una planta tòxica. La presència de narcòtics i les creences associades a la ginesta porten a pensar que aquesta planta devia ser utilitzada per aconseguir estats d’alteració de la consciència en rituals. Encara avui en algunes les cultures (els quíxues, els aimara) la consideren una planta sagrada. Aquí les flors s'associen a la celebració de Corpus, però, enguany (26 de juny), l'ou com balla i les catifes de flors no en tindran ni l'olor, de la ginesta.
 |
| Foto: © Montse Francisco |