EL RAÏM DE MORO, GRAN COM UN ALONSO

Raïm de moro (Phytolacca americana), al canyar 

del Barranc de l'Argentera, de Duesaigües. Foto: © Paüls.

Ara sé que aquesta planta ufanosa que creix entre canyars és un raïm de moro (Phytolacca americana), una espècie originària d'Amèrica Central.

Una primavera de fa uns anys, al jardí de llicorella va sortir una planta arbustiva, que va créixer uns dos metres en un dir Jesús. Tenia unes fulles ovalades, grans i lluents. N'estàvem entusiasmats perquè ens pensàvem que, per fi, una de les moltes llavors d'alvocat que sempre enterrem per aquí i per allà havia pres a la terra. Ens va desil·lusionar el nostre amic Joan R. que, quan va veure la planta, va dir secament: "Això és una herba que es fa gran com un alonso." No ens el vam creure i vam continuar regant-la amb la fal·lera de qui no vol ser avisat. Les investigacions posteriors ens van fer obrir els ulls en el sentit que era una planta invasora si les flors menudes de color blanc arribaven a ser fruits carnosos negre lilós, tòxics, que antigament es feien servir com a colorant (d'aquí ve el nom d'Arbre de tinta, com se l'anomena, també). Ens va costar d'arrencar l'arbust del raïm de moro perquè havia fet una arrel com si es tractés d'un arbre.
Continuem plantant llavors d'alvocat. Un fracàs, per ara.

Хорошее утро, UNIÓ DE BOTIGUERS

Participants al curs d'atenció en rus, a la Unió de Botiguers de Reus. 

Foto: © reusdigital.cat

A Reus hi arriben molts turistes russos. Хорошее утро. Tenen una economia sanejada i compren als comerços de la ciutat. Els hem d'atendre bé. Хорошее утро. Els botiguers s'han posat d'acord i han organitzat un curs d'iniciació per atendre els possibles clients russos. Хорошее утро. La meva cosina Magda M. P. segueix el curs que s'imparteix a les instal·lacions de la Unió de Botiguers de Reus, s'hi esforça i alguna expressió n'aprendrà. Salutació, numeració, comiat... Dirigeix el curs la professora Valentina Mironova, llicenciada en Llengua i Literatura Russa per la Universitat de Moscou.
En la comunicació humana un inici de somriure hi fa molt, mentre diem: Bon dia o Хорошее утро, tant és.

FLORS AL PALADAR

Croquetes de formatge i calèndules, de Iolanda Bustos
Restaurant La Calèndula, de Girona.

  Des de fa cinquanta-sis anys, Girona fa un homenatge a la primavera. Repartides en composicions arreu, les flors i les olors s'apoderen de la ciutat. Enguany, vint restaurants s’han sumat a la festa i han dissenyat menús especials i han incoportat flors als seus plats, com han fet altres anys. Uns exemples, que proporciona la revista Cuina: Tempura d’herbes i flors aromàtiques, fideuada de raps, ceps i musclos amb allioli de safrà, foie d’oca amb melmelada de pètals de rosa, galtes de vedella amb Parmentier de romaní i ceps, tagín de xai com al Marroc amb aigua de roses, flors de carbassó farcides de peix i marisc arrebossades amb sèsam daurat, tulipa de gelat de pètals amb Hypnotic o cítric, i herbes i flors en textura.

No faltarà a la cita el restaurant La Calèndula, de Iolanda Bustos, "la noia de Girona que cuina amb flors", tal com es defineix.  El maig, quan la capital del Gironès celebra el Temps de Flors, és un bon mes per conèixer-la. Fins al 15 de maig.

Llegiu l'article Al plat, flors! al blog "La salut al cistell", de TV3

Vegeu la recepta de croquetes de formatge i calèndules de Iolanda Bustos

NINES EN LLISTA D'ESPERA

La Caputxeta vermella i l'àvia, amb la seva autora, Isabel Marsal.
Foto: © M. J. Antón 

L'ànima de Nines de Drap, Isabel Marsal, deixa de fer moltes coses per dedicar-se a dissenyar i a cosir una nina de drap, la seva "afició/passió", segons diu. La Isabel genera projectes constantment, però administra els somnis amb serenitat i saviesa perquè no vol de cap manera que se li escapi de les mans el que més li agrada.

¿Has reflexionat sobre el que representa per a tu fer una nina? 

És una immensa sensació de llibertat creativa que té poc a veure amb una simple manualitat o un joc i que és molt gratificant i… gairebé addictiu.   No ho considero un retorn a la infantesa, m’ho prenc molt seriosament i amb un suau vernís de professionalitat.

¿Quin lloc ocupen ara les nines en la vida diària?

Un lloc destacat, compartit amb les meves 4 nines de veritat, les meves nétes. Sóc una “iaia-militant” i els ho poso fàcil perquè toquin les robetes, que enredin els fils, que juguin amb les ninetes a mig fer... M’encantaria que alguna d’elles mostrés afició per aquest petit món.

¿Cap a on creus que pot evolucionar aquesta passió?

El repte és aconseguir el punt d’equilibri per portar endavant els projectes que m’il·lusionen i em motiven i fer-los compatibles amb una vida familiar i social. Tot sovint em faig aquesta reflexió, perquè el risc que aquest equilibri es perdi és constant. I penso:

—No hi ha res publicat —de cert nivell— de com es fa una nina de drap.

—Fer tallers per infants, potenciant capacitats d’expressió plàstica i manual.
—Patentar un model concret de nina i desenvolupar-lo àmpliament.  

—La nina i el nino que tinc “en llista d’espera” relacionats amb la meva ciutat, donar-los forma en tres dimensions, o com un conte, o en kits preparats, o…

Podria intentar-ho!, però quan deixo de somiar, llavors la realitat es fa present i torno a pensar en l’equilibri que t’he comentat. Per portar endavant tot plegat caldria comptar amb un equip que no tinc i que potser tampoc he buscat.

No voldria perdre la tranquil·litat 

que em dóna la dimensió que ara

té la meva "afició/passió" i córrer 

el risc que es convertís en una 

"afició/obsessió."

ISABEL MARSAL, Nines de Drap, 2011 

Llegiu en aquest mateix blog els posts:

Nines de drap 
Nines en llista d'espera

Música i silenci per dissenyar nines 

Nines amb certificat d'adopció   
Passejant nines i tallers

SABÓ, SABÓ...

Sabó amb aroma d'espígol, 

elaborat per Arnau Ferré Alberich, de Reus. 

Foto: © Paüls, 2011

En les darreres setmanes m'han arribat dos regals de sabó natural fet per escolars. El que es pot veure a la foto superior és de l'Arnau F. A. que va a l'escola Dr. Alberich i Casas, de Reus. Me'l va guardar perquè sabia que m'hi havia interessat en escriure un article per al Museu de l'avi de Duesaigües. L'avia materna de l'Arnau, la Dolores Alberto, feia sabó amb les morques de l'oli, en fred (Llegiu aquí l'article, hi trobareu les proporcions i el procediment). A l'escola, l'Arnau ha fet sabó amb aquesta recepta:

Ingredients:

1 litre d'oli d'oliva usat

1 litre d'aigua sense clor

200 g de sosa càustica

Essència de llimona, romaní, espigol

Material:

Guants, ulleres de protecció i davantal.

Recipient de plàstic, d'acer inoxidable o de vidre (no l'usarem d'alumini ja que reacciona amb la sosa càustica i es desfà.)

Cullera de fusta, batedora i motlles.

Procés:

Dissolem la sosa càustica a l'aigua. Recomanem fer-ho 6 hores abans de fer el sabó. Anem tirat l'oli, sense deixar de remenar en el mateix sentit (1h a mà o 10 minuts amb la batedora.)Hi afegim l'essència i ho remenem una mica més. Aboquem la mescla als motlles, passades 24 hores (o quan observem que ha quallat) , el traiem dels motlles o el tallem. El sabó s'ha de deixar "madurar" un mes en un lloc fosc, fresc i sec abans d'utilitzar-lo.

L'altre sabó té una textura gelificada espessa. Em va arribar després d'un fòrum amb lectors d'una Escola Verda (Ceip la Noguera, de Balaguer.) També fan sabó amb oli reciclat a l'Institut de Bellvitge i a molts altres centres, ja sigui perquè segueixen el programa d'Escola Verda,  ja sigui com a exercici dins del temari de química  o perquè el centre considera que és un element de cultura patrimonial.

Foto de l'esquerra: paradeta de sabons naturals de l'IES Bellvitge. A la dreta: ampolleta de sabó per a les mans, del CEIP la Noguera, de Balaguer, 2011

BIOGRAFIA DE L'ANDREUET A «DUESAIGÜES. LA REVISTA»

Apunt biogràfic de l'Andreuet del pa publicat a «Duesaigües. La Revista», núm. 7, abril 2011. Si el voleu llegir a mida original, cliqueu la imatge i engrandiu-la (ctrl+)

TANNKA ALS MARGES

És primavera.

Pels marges de pedra seca,

grapats d'espàrrecs,

aspror de llicorella,

perfum de terra tendra.

Tannka: © LENA PAÜLS
Fotografia: © MONTSE FRANCISCO

NINES DE DRAP

 Nines de drap, d'Isabel Marsal

Amb la Isabel Marsal (Reus, 1952) ens coneixem de petites. D'adolescents vam ser amigues inseparables, junt amb la seva cosina M. Dolors M. i la Fina C.  La vida ens ha fet anar per camins diferents i, ara, veure-la en un reportatge a «Duesaigües. La Revista», núm. 7, m'ha empès a difondre una afició singular que li desconeixia.

La Isabel fa nines de drap. És aviat dit. Ara bé, l'afició pren caires inusuals si les nines, com és el cas, s'acosten al miler! Les crea de cap i de nou. A totes les il·lumina amb un aire familiar; la cara, l'aspecte general, són l'estil de la marca de La Casa de Nines. Té una pàgina web Nines de Drap, on en parla, té una exposició permanent de 200 nines al seu estudi, en té programades exposicions itinerants (avui n'inaugura una a les Borges del Camp), n'imparteix cursos al seu estudi i en fa tallers monogràfics on la demanen.

En vull saber més, vaig dir-li. I, entusiasta com és, va respondre el qüestionari que li vaig fer arribar. Entenc, pel que argumenta (part de les respostes es podran llegir aviat en aquest blog) que fer nines de drap no és una regressió a l'estat infantil, sinó que la seva afició, convertida en passió, té un plantejament tirant a professional. Possiblement, si la Isabel comencés ara la vida laboral, s'hi dedicaria de ple. Combinaria talent creatiu amb rigor empresarial. Es reservaria espais de calma per a la creació personal i controlaria de lluny que rutllés una indústria artesana. Un oxímoron que només pot dur a terme un esperit emprenedor, amb dots de comandament i facilitat per inventar nous itineraris de seducció. Ara, però, aspira a gaudir fent aquestes nines de drap en privat i ensenyant-les a qui s'hi interessi, i s'il·lusiona —secretament— imaginant que alguna de les seves quatre nétes s'hi vol dedicar. Temps al temps.

Suposo que notaràs que aquest
petit món on visc actualment,
em té totalment atrapada i feliç. 
Amb el cap ple de fantasia
i els peus a terra.
ISABEL MARSAL. Nines de Drap, 2011


Llegiu en aquest mateix blog els apunts:

Nines de drap  Nines en llista d'espera
Música i silenci per dissenyar nines 
Nines amb certificat d'adopció   Passejant nines i tallers