 |
| © Suzanne Valadon. L'habitació blava, 1923. |
Exposició organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya que revisa la figura de l'artista Suzanne Valadon (1865-1938), en col·laboració amb el Centre Pompidou-Metz i el Musée d’Art de Nantes.
A inicis del segle XX, al París de la Belle Époque, Suzanne Valadon va ser model de pintors des dels quinze anys i pocs artistes amb qui treballava sabien que també pintava. Degas va ser qui més es va adonar del seu talent com a dibuixant, pintora i gravadora. Va practicar tots els gèneres, des del retrat i el nu fins a la natura morta i el paisatge.
La mostra reuneix més d’un centenar d’obres, de les quals 48 només es poden veure a Barcelona: olis sobre tela i cartró, dibuixos i gravats, escultures en guix i bronze, així com documentació que permet tenir una visió retrospectiva i contextualitzada de la trajectòria d’una dona artista que va tenir un paper rellevant al París de les avantguardes, durant els anys 1910 a 1930. Aquesta visió es complementa amb obres d’artistes coetanis, francesos i catalans, que donen una bona idea de la riquesa de l’ambient artístic de l’època, alhora que s’expliquen les múltiples interaccions que es produïen en els ambients d’avantguarda i la conquesta social de l’estatut d’artista per part d’una dona, en un context competitiu masculí.
Oberta fins a l'1 de setembre