27 de maig 2024

PEL·LÍCULA 'LA ZONA D'INTERÈS'

La zona d'interès
Direcció: Jonathan Glazer
Estats Units, Polònia, Regne Unit, 2024

Pel·lícula basada en la novel·la homònima de Martin Amis. Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional i Oscar al Millor So; Gran Premi del Jurat al Festival de Cannes (i una vintena de premis més). 

El comandant del camp de concentració d'Auschwitz, Rudolf Höss, i la seva dona Hedwig viuen amb els seus cinc fills en un xalet a tocar del recinte d'extermini. La pel·lícula retrata la maldat des del dia a dia d'una família que cria els fills, té cura del jardí, de l'hortet i de la piscina, envoltada de minyones jueves, tractades com si no hi fossin, obligades a sentir comentaris humiliants sense filtre i acull al saló una reunió amb els enginyers de nous forns com si fossin venedors d'un producte que pot assumir sense aturar-se 'càrregues' de 500 peces.

Darrera del mur gris que separa el jardí dels barracons del camp de concentració hi passen les monstruositats de l'Holocaust, que l'espectador no veu. Però el monstre invisible es fa present, sense comentaris: el fum dels crematoris, les cendres que aboquen al riu i les que s'escampen i embruten la roba estesa. I, sense gairebé comentaris, tot i que els sons tenen tot el protagonisme: el soroll confús de l'aglomeració humana, el bram de les xemeneies, trets i xiscles d'horror i de dolor.

Filmada amb càmera fixa a l'estil de document de la realitat que s'adreça als coneixements del receptors, com la simbologia de la sang a les botes del comandant, la col·lecció de dents d'or que fa un dels fill o l'abric de bisó que un pres porta a la casa dins d'un sac. El color també és important pel contrast de l'esplendor de les flors del jardí de la mansió amb la grisor dels oficials nazis, el blanc que domina en el vestuari i les parets de la casa. I el fotograma negatiu per a l'acció humanitària d'una jove polonesa veïna del camp de concentració que a les nits amaga pomes perquè les trobin els presos que fan treballs forçats. Els fons negre i vermell inusualment llargs ens desesperen i acompleixen l'objectiu comunicatiu que ens prepara per a les seqüències finals del museu viu.
Filmin. 10/10