31 de juliol 2023

SÈRIE 'THE ARCHITECT'

Creació i direcció: Kerren Lumer-Klabbers
Guió: Kristian Kilde, Nora Landsrød, Kerren Lumer-Klabbers
Noruega, 2023
Quatre capítols de 20 min. Millor sèrie al Festival de Berlín. Distopia al centre d'Oslo. Sàtira lúcida sobre com pot arribar a ser de deshumanitzada la ciutat del futur no gaire llunyà. Els pàrkings deserts de cotxes, serveixen d'habitatge de persones que no poden accedir a res més. És el cas de la Julie (Eili Harboe), una arquitecta que s'ha quedat servint cafès a un gabinet d'arquitectes de renom. Té informació de la licitació d'un projecte per construir mil pisos i s'hi pensa presentar amb la idea de convertir els aparcaments subterranis en edificis residencials.  Filmin. 9/10

29 de juliol 2023

'FOR EVITA. UNA ASTRACANADA MUSICAL', AL TEATRE GREC

Direcció i dramatúrgia: Jordi Prat i Coll
Festival Grec'23. Teatre Grec, Barcelona
Intèrprets: Andreu Gallén, Ivan Labanda, Anna Moliner i Jordi Vidal.  Els creadors d'aquest espectacle musical còmic de gran format han fet créixer el muntatge de cambra Rèquiem for Evita que vam veure el 2018 a la Fundació Brossa. Ara, a les interpretacions musicals d'alt nivell, mentre els oficiants i la concurrència celebrem una espècie de missa en record d'Evita Duarte de Perón, s'hi afegeix un cos de ball i  la Coral de Joves de Ciutat Vella. Lectures de discursos i escrits que mosten idees brillants i contradiccions del personatge.  I, com que els fidels assistents no podran combregar amb bajoca perona, com tenien previst els organitzadors de l'acte, passen al pla B, tirant-nos gominoles que van sobrar de la cavalcada de Reis. Apoteòsic. For Evita. Una astracanada musical és una performance que aplaudim a peu dret i cantant a ple pulmó. Mentre escric aquest comentari, la tornada de No ploris per mi, Argentina es resisteix a desaparèixer dels llavis. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

i/o

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

26 de juliol 2023

'LA CATALUNYA DE JULES AINAUD,' A LA FUNDACIÓ MAPFRE

© Jules Ainaud. Port de Tarragona 1871-72
El Centre KBr Fundació Mapfre de Barcelona presenta l'exposició La Catalunya de Jules Ainaud (1871-1872), on reivindica l'autoria del fotògraf Jules Ainaud (Lunel, França, 1837-Barcelona, 1900), les obres del qual es van difondre i comercialitzar signades amb el nom de l'empresa —J. Laurent o J. Laurent i Cia.— per a la qual treballava. 

A partir de mitjan segle XIX, la fotografia va començar a ser considerada un negoci. A diferents països d’Europa van sorgir empreses dedicades a la distribució comercial de reproduccions d'obres d’art, monuments, paisatges, vistes de ciutats i retrats de personalitats. La popularitat del mitjà fotogràfic aviat va fer que la Casa Laurent hagués de contractar diferents professionals per poder abastar la nombrosa producció de còpies que es requerien. Cap de les fotografies anaven signades pels autors, sinó per la firma que els contractava.

Oberta fins al 3 de setembre

25 de juliol 2023

'MERCÈ RODOREDA EN EL TRIANGLE DE PARÍS', AL TGB

Mercè Rodoreda en el triangle de París. Textos de Mercè Rodoreda i Mercè Ibarz. Dramatúrgia: Ever Blanchet. Intèrprets: Òscar Castellví, Maria Clausó i Joan Marmaneu. Direcció: Maria Casellas. Sala Petita, Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona.

Espectacle de petit format a partir dels contes Nit i Boira i Paràlisi de Mercè Rodoreda, amb una breu introducció de l'assaig novel·lístic Retrat de Mercè Rodoreda, de Mercè Ibarz, biògrafa de l'escriptora de qui enguany es commemora el 40è aniversari de la mort. El triangle del títol es troba a l'exili de l'autora entre Bordeus, París i Ginebra. Dos contes de to contrastat: d'una banda, la foscor de la veu d'un presoner dels camps d'extermini nazis, i de l'altra, el protagonisme de les flors dels parterres ginebrins que li alleugen la grisor i la vida solitària d'exiliada a Ginebra. Un muntatge bàsicament textual interpretat amb precisió i una coreografia mínima, poètica i molt efectiva. 8/10

   Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

24 de juliol 2023

'UN AMOR PARTICULAR', AL TEATRE CONDAL

Un amor particular. Text i lletres: Jumon Erra 
i Daniela Feixas. Música: Miquel Tejada
Direcció: Jumon Erra. Teatre Condal, Barcelona

Comèdia romàntica amb format de teatre musical, amb músics en directe. És d'aquells espectacles musicals que flueix amb naturalitat tant els diàlegs com les cançons i la coreografia.  No sobra ni hi falta res. En un pis del Raval barceloní una actriu en hores baixes i butxaca escurada rep l'encàrrec d'un empresari ensopit de classe alta perquè li ensenyi a ser divertit i  encantador. L'actriu s'inventa uns exercicis personalitats i l'alumne se'n surt. L'empresari fins i tot es veu capaç de cantar davant d'un gran públic. En un cap de setmana de sexe, la relació d'aquests dos personatges de mons allunyats s'espatlla a partir d'un gest de l'empresari que l'actriu considera una humiliació. Se'ns ha quedat el somriure petrificat. Bravo, Mara Jiménez i Xavi Navarro. 9/10

*
 

22 de juliol 2023

POESIA I PROSA POÈTICA, PER LLEGIR I ESCOLTAR

Any Domènech i Montaner (Bobina de fusta, paper kraft
reforçat amb fils i cal·ligrafia dels projectes
de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner a Reus)

Avui, celebrant que per santa Magdalena l'avellana és plena, em plau compartir una selecció de poemes i de proses poètiques publicats en format digital i enregistrats en pòdcast.  Feu-vos-els vostres. 

Cliqueu cada portada per accedir als enllaços

 

POESIA

Vas fugir sola, sense eines ni amics;
només els plors es van traslladar amb tu.
No et vas girar a apagar cap llum encès
ni vas deixar ningú a guardar la casa.
 
Pròleg: Carme Andrade. Coberta: Fina Veciana. 
Rapsodes: Carme Andrade, Mònica de Dalmau, Antònia Farré, Rosa Masanés i Andreu Sotorra. 




La llum es filtra
entre els pàmpols tendres,
i hi llisca lenta.
 
Aquarel·la de la coberta: Teresa Llorach.  
Rapsode: Andreu Sotorra. 





Festa de les carícies, el festeig i el desig,
l'amor que mou muntanyes, la por que les ensorra.
Per si es presenta amb fúria, cridant de mala lluna,
que t'enxampi ballant una dansa del ventre.
 
Amb fotografies de Fabián Acidres, Antonieta Codina, Mònica de Dalmau i Josep Lomas; pintures de Marta Ballvé, Anna Llebaria, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Fina Veciana i Rosa Virgili. Coberta: Pere Prats Sobrepere. Rapsode: Andreu Sotorra.
 
 
 
PROSES POÈTIQUES

Si la boira s'adorm lenta, lentíssima, a la carena,  remeno una almosta de paraules encara no. Si el rampellut mestral la desperta, passo inventari: fuada, coca amb recapte, pàmpol. Biaix, magrana, cotó. Giragonsa, baladre, esca. A borbolls, massa. La veu va matar Charlot.
 
Vint proses poètiques il·lustrades per Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Josep Masanés, Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó, Cori Torroja i Fina Veciana. Coberta: Joan Tharrats. Pròleg: Eduard López. Rapsode: Andreu Sotorra. 



Nus
No i sí, tot és u. Cupriers de l'atzar, babèlics, entortolligats per l'esgrima. Garbuix, fúria i caos. Remolí i espiral. Desembulles els fils de la troca. ¿Qui és qui?
 
Vint proses poètiques inspirades en obres de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Pròleg i epíleg: Mònica de Dalmau. Coberta: Fina Veciana. Rapsodes: Mònica de Dalmau Mommertz, Antònia Farré i Andreu Sotorra.

21 de juliol 2023

'LA NÚVIA I EL BONA NIT VENTAFOCS', AL TEATRE LLIURE

La Núvia i el Bona Nit Ventafocs.  Concepció, text, 
dramatúrgia i direcció: Carolina Bianchi. 
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

L'espectacle de la dramaturga i performer brasilera Carolina Bianchi arriba a Barcelona després de l'estrena al Festival d'Avinyó. La protagonista és la mateixa autora que surt a escena i es pren una barreja de tranquil·litzants semblant a la droga de la violació, anomenada Boa Noite Cinderella. 
No puc assegurar que Carolina Biachi es drogui a escena, tal com afirma la publicitat de l'espectacle. El teatre és convenció. Per tant, sense posar-se en perill, ja ens la creuríem. El cas és que la protagonista s'adorm, després que en un pròleg i en format conferència expliqui a l'auditori la simbologia de les quatre taules de Boticelli «Nastagio degli Onesti». Diu que una violació no se supera mai i que l'espectacle que ha muntat sobre el tema no serveix de catarsi. 
Bianchi es va obsessionar amb la trista història de la performer Pippa Bacca, que va creure en la bondat humana i pretenia viatjar amb una amiga de Milà a Palestina fent autostop, vestida de núvia. Durant el viatge, a Turquia, decideixen que cadascuna anirà per la seva banda, quan Pippa Bacca s'entesta a pujar al cotxe d'un home que l'amiga no veia amb bons ulls. El cas és que l'home va violar Pippa, la va ofegar i va abandonar el cos en un racó de carretera. L'assassí va enregistrar tranquil·lament un casament familiar amb el mòbil que havia robat a la seva víctima. A partir que Bianchi s'adorm, actuen els performers que simulen una orgia sense gaire sentit del ritme escènic. La coreografia desemboca en una escena on s'introdueix una càmera dins la vagina de Bianchi (adormida) i les imatges de la invasió —consentida per a l'espectacle— de la intimitat es reprodueixen en directe a gran pantalla, mostrant la indefensió, l'infern de la submissió. 7/10

Llegiu-ne una crítica d'Andreu Sotorra a a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

20 de juliol 2023

'INSTRUCCIONS PER FER-SE FEIXISTA', A LA VILLARROEL

Instruccions per fer-se feixista. Autora: Michela Murgia. Traducció: Mercè Ubach. Adaptació i dramatúrgia: Sergi Pompermayer. Intèrpret: Mercè Aránega. Concepte i direcció: Miquel Gorriz. Festival Grec'23. La Villarroel, Barcelona

Monòleg breu de la dramaturga Michela Murgia (Cabras, Sardenya, 1972) que l'actriu Mercè Aránega (desplegant recursos de versemblança com ningú) es fa seu com a professora d'un minicurs. La monologuista ha llegit un llibre que li ha regalat una coneguda i l'hi ha canviat la vida. El minicurs, amb power point inclòs, consta d'una sèrie d'instruccions comentades afegint-hi experiències de qui l'imparteix. Entenem que ser feixista és molt fàcil —només amb la lectura d'un llibre ja se'n poden impartir classes—: no exigeix l'esforç d'escollir, no cal argumentar, n'hi ha prou a evitar algunes paraules i, sobretot, resulta molt més barat que exercir de demòcrata perquè només cal un que pensi i mani. Ara que els partits feixistes ocupen poltrones a diverses autonomies de l'estat espanyol, el relat de Murgia es fa més horrosament viu. L'adaptació a la realitat actual fa mantenir l'alerta, al mateix nivell que les enquestes que preveuen l'avançada del feixisme en tots els camps. Les respostes d'una enquesta als espectadors es poden veure al “feixistòmetre”. Segons la puntació, van de menys feixista a feixista del tot i a la matrícula d'honor o sigui, la de patriota. El resultat ens sorprendrà.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

19 de juliol 2023

TINA MODOTTI, A L'ESPAI KBR

© Tina Modotti. Homes llegint «El Machete», ca. 1929
Col·lecció i Arxiu de Fundación Televisa
Ha valgut la pena anar a la Vila Olímpica, precisament quan a mig matí apuntava la canícula del dia més calorós de l'estiu. Amb l'autobús a vessar (la L4, en obres), arribem al refugi climàtic de la Fundació Mapfre, un espai allunyat del centre, però que pel que podem comprovar en cada nova exposició de fotografies té visitants adeptes i assidus com nosaltres, en qualsevol època de l'any.

Avui hi hem vist una àmplia exposició de la fotògrafa i revolucionària italiana Tina Modotti (Udine, Itàlia, 1896 - Ciutat de Mèxic, 1942). Des d’un interès inicial per les formes abstractes, la seva mirada va evolucionar fins a centrar-se en l’ésser humà i en la denúncia de la desigualtat i la injustícia: les condicions precàries dels treballadors, la pobresa urbana o el paper de la dona a la comunitat es van convertir, entre altres qüestions similars, en els temes principals d’una fotografia concebuda com a propaganda política.

Nascuda al si d’una família obrera, amb 17 anys va emigrar als Estats Units on va treballar en una casa de modes, primer com a modista i després com a model. Als anys 20 es va convertir en actriu a Hollywood i va conèixer Edward Weston, que la va iniciar a la fotografia i amb qui es va traslladar a viure a Mèxic el 1923, on es va moure en cercles del Partit Comunista Mexicà. Gairebé tota la seva obra fotogràfica es va produir entre aquesta data i el 1930, any que va ser acusada de conspirar per assassinar el president de Mèxic i va ser expulsada del país. Després de la Guerra Civil espanyola, va tornar clandestinament a Mèxic per ajudar els exiliats.

Oberta fins al 3 de setembre

18 de juliol 2023

SALA PARÉS, COL·LECTIVA D'ESTIU

Sala Parés. L'hora daurada, de Magí Puig. Oli s/ tela 81x130

L'ampli espai modernista de la Sala Parés (carrer Petritxol, 5 - Barcelona) compleix enguany 145 anys d'activitat permanent com a galeria d'art. En la seva extensa trajectòria han exposat Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Anglada Camarasa, Joaquim Mir, Josep de Togores, Isidre Nonell, Manolo Hugué, Josep Amat, Modest Urgell, Joaquim Vayreda, Roca Sastre... Actualment la dirigeix Joan Anton Maragall i Garriga. S'hi pot veure l'exposició col·lectiva d'estiu, amb obra d'una selecció d'artistes amb qui la galeria té una relació estable. Com cada any, la col·lectiva d'estiu és una mostra eclèctica, amb predomini de la pintura realista i també conceptual, surrealista, hiperrealista i alguna escultura. La bellesa a peu de carrer. Entrem-hi i gaudim-ne.
Oberta fins al 30 d'agost.


17 de juliol 2023

PÒDCASTS DE 'REMENO PARAULES'

 Inspirades en obres de
Xavier Aluja, Marta Anguera Curto, Fabián Azul,  
Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro,
Núria Feijoó, Josep Masanés,
Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó,
Cori Torroja i Fina Veciana.
 
*

Aquarel·la de la coberta: Joan Tharrats
Pròleg: Eduard López
Rapsode: Andreu Sotorra
 
 ESCOLTEU el pòdcast de les proses poètiques 
(en l'ordre de publicació al llibre):
 
 Remeno paraules
Il·lustració de Marta Anguera Curto
 
Notes al peu
Il·lustració de Cori Torroja Marsal
 
L'alfabet secret
Il·lustració de Marc Pérez Oliván
 
L'altra escala del somni
Il·lustració de Marc Pérez Oliván

All you need is love
Il·lustració de Marc Pérez Oliván
 
Balada de la noia enfilada sobre ella mateixa 
Il·lustració de Marc Pérez Oliván

On és lo lloc on ma pensa repose
Il·lustració de Marc Pérez Oliván

L'àngel desenfeinat 
 Il·lustració de Marc Pérez Oliván

Les hores arrelen al migdia
Il·lustració: Fotografia de Iolanda Salvadó

Maduixes a la balança
Il·lustració: fotografia de Iolanda Salvadó

El vals de la memòria
Il·lustració: fotografia de Iolanda Salvadó
 
Despara la lluna
Il·lustració: fotografia de Iolanda Salvadó
 
Tatuatge efímer
Il·lustració: fotografia de Màrius Domingo de Pedro
 
Où sont les oiseaux
Il·lustració de Marc Pérez Oliván
 
 L'aire juga a la cluca
Il·lustració: fotografia de Rosa Puig
 
Siluetes sobre el trespol de gerds
Il·lustració: pintura de Fina Veciana
 
Jugant amb cabells de sirena 
Il·lustració: fotografia  de Josep Masanés
 
La caseta del Pont Blau
Il·lustració: pintura de Fina Veciana
 
Roselles al capvespre 
Il·lustració: pintura de Xavier Aluja
 
Enllaçats a plena llum
Il·lustració: pintura de Núria Feijoó
 
El mirall de la platja
Il·lustració: fotografia d'Antonieta Codina
  
Étrangère au paradís
Il·lustració: pintura de Marc Pérez Oliván
 
Retrat de Lena a la Vinyeta
Il·lustració: pintura de Marc Pérez Oliván
 
Sons de Boira
Il·lustració: fotografia de Fabián Azul
 
L'hora estovada
Il·lustració: pintura de Marc Perez Oliván

 
Booktrailer:

16 de juliol 2023

VIATGES 2.0, VIATGES I LITERATURA

Cliqueu la imatge per accedir al blog
"Que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven
 i vagis a ciutats a aprendre dels que saben."
KONSTANTINOS KAVAFIS. Versió de Carles Riba
 
Viatges 2.0 és el blog de viatges i literatura de Maria del Pilar Cabrerizo, filòloga, escriptora i viatgera apassionada. Els recorreguts que explica l'autora no passen per la visita típica i la gastronomia  de postal. L'autora és una viatgera d'experiències amb l'actitud de descoberta tranquil·la, que comparteix els viatges a la xarxa, per mostrar el que ha après, amb voluntat informativa. 
 
Per exemple, en el darrer apunt 'Andorra, dues experiències d'alçada' (15-5-2023), no va a comprar a Andorra, sinó que l'impuls primer és assistir a l'espectacle anual del Circ du Soleil i, també explica on para el bus que porta a l'inici del camí per circular pel nou pont tibetà de Canillo i avisa que cal tornar pel mateix pont, per si algú es retira quan sàpiga que fa 603 metres de longitud, un metre d'ample i és a 1875 metres d'alçada. Preveient, potser, que algun viatger tingui vertigen o bé hagi interioritzat allò de Lo somni, de Bernat Metge: "Trenca lo pont per on éts passat, / en manera que no et sia possible retornar."

Viatges 2.0 és un blog de viatges que té en compte la literatura, sense exhaustivitat, que ha generat l'espai. En el recorregut sempre s'hi troba un referent geoliterari, com en aquest apunt d'Andorra, on la cafeteria La caseta de xocolata de les Escaldes, ambientada per trobar-hi el Hansel i la Gretel, conte recollit pels germans Grimm. O la cloenda amb uns versos d'Esteve Albert (Dosrius, 1914 - Andorra la Vella, 1995).
 
Les etiquetes remeten a enllaços de punts tan allunyats o tan propers com Zimbàbue, Xile, Verona, Sofia, Montblanc o el Poblenou. Explicats amb la mateixa proximitat i precisió, sense evitar l'emoció. Segueixo i aprenc a Viatges 2.0, pel que té de servei públic i el recomano pel plaer de llegir el relat de la viatgera, encara que no tingueu previst viatjar.

"Vivim en la memòria, tement i sabent
que tota experiència serà sols el ressò
d’un instant que quasi no vam poder tastar."
JOSEP VALLVERDÚ. Pa de forment



15 de juliol 2023

HEMEROTECA JOSEP PLA

JOSEP PLA (Palafrugell, 1897-1981)

Cliqueu la imatge per accedir a la plataforma
 
La Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la Universitat de Girona acaba d'inaugurar l'Hemeroteca Josep Pla. Una plataforma digital interactiva que reuneix tota la producció periodística de l’escriptor empordanès. Més de 6.200 articles en 66 capçaleres diferents. Des dels seus primers articles, publicats el 1917, fins a l’etapa final de la seva vida. La dedicació de Pla al periodisme transcendeix la professió,  ja que entenia l’ofici com una escola d’estil, crucial per la seva aposta per la naturalitat expressiva i per fer de l’observació de la realitat la base de la seva matèria literària.


12 de juliol 2023

'LA VIDA ES SUEÑO', AL TEATRE GREC

La vida es sueño. Autor: Pedro Calderón de la Barca
Adaptació: Declan Donnellan, Nick Ormerod
Direcció: Declan Donnellan. Teatre Grec Montjuïc, Barcelona
La Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC), que dirigeix l'actor català Lluís Homar, ha presentat al Teatre Grec el clàssic del Segle d'Or espanyol La vida es sueño. Un muntatge de portes i moviment sense sentit per explicar una història que crec que no va entendre ni el director, el prestigiós director Declan Donnellan, ànima de la companyia anglesa Cheek by Jowl. I, si la va entendre, es devia trobar a les mans el compromís de muntar una obra a la qual li ha passat tanta factura el temps, que avui no s'aguanta per enlloc. I no va saber com sortir-se'n, si no era posant-hi farcit, encara que no hi aporti cap lectura. Doncs, això "y los sueños, sueños son". 6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

11 de juliol 2023

'GUARDIANES DEL CORAZÓN DE LA TIERRA', A LA VILLARROEL

Guardianes del corazón de la tierra. Creació i interpretació: Txana Bane Huni Kuin, Carles Fernández Giua, Gabriela Olivera i Eugenio Szwarcer. Direcció: Carles Fernández Giua. Cia. La Conquesta del Pol Sud. Festival Grec'23. La Villarroel, Barcelona

En clau de documental, la companyia La Conquesta del Pol Sud crea muntatges teatrals referits a situacions d'emergència, ja sigui humana o climàtica, donant veu a protagonistes reals. Ho va fer amb «Nadia», sobre els talibans afganesos; «Claudia», sobre els nens robats de l'Argentina; o «Raphäelle», sobre el canvi de gènere.
En aquesta ocasió, els integrants de la companyia viatgen fins a l'Amazònia i els acompanya l'amfitrió Txana Bane Huni Kuin, un descendent, net i fill, dels que van lluitar pels drets dels indígenes, nascut ell mateix a les profunditats de la selva amazònica. Huni Kuin o gent de la terra, en la llengua de Txana Bane, un patronímic que té el significat de “guaridor” mitjançant la música i les cançons ancestrals.
Al costat dels dos creadors de l'espectacle, Carles Fernández i Eugenio Szwarcer, hi ha també aquesta vegada Gabriela Olivera, ballarina i artista amb formació de circ, nascuda al Perú, establerta ara a Barcelona on fa estudis de teatre, després de compaginar la seva residència actual amb estades en diferents països i que és qui reivindica els orígens que li van amagar amb una infància i una adolescència destinades a una educació elitista i convencional.
¿És possible, avui, viure reconciliats amb la natura? La reflexió que sorgeix d'aquesta pregunta s'imposa en el temps que dura l'aplaudiment a peu dret. I ni això, si hem entès —com ha fet Txana Bane, que viu a Alemanya— que només ens queda conèixer-la més i enyorar-la.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

10 de juliol 2023

RODOREDA, VERDAGUER, BROSSA, AL CCCB

Pòdcast: [https://bit.ly/3O1CJwR

Crítica: [https://bit.ly/3O6HbKY]
La companyia Cabosanroque ha presentat al CCCB, en el marc del Festival Grec, les instal·lacions expositives «Tres maneres d'entrar: Rodoreda, Verdaguer, Brossa» i les tres tenen el nexe comú de la robotització dels elements poètics, de la paraula, del so, de la il·luminació, dels efectes escènics.
 
No em va fer Joan Brossa

Dimonis

Flors i viatges

09 de juliol 2023

'ONE NIGHT AT THE GOLDEN BAR', A LA FUNDACIÓ BROSSA

One night at the Golden Bar
Concepte, dramatúrgia, textos i interpretació: Alberto Cortés
Música i espai sonor: César Barco Manrique
Grec'23. Fundació Joan Brossa, Centre de les Arts Lliures
 
«One night at the Golden Bar» és un soliloqui poètic i musical a càrrec de Alberto Cortés (Màlaga, 1983)  que interpreta una mena d'àngel caigut que es descara enyorant desesperadament l'home dels seus desitjos. «¿Soc un àngel o una baieta». Crit, bram i silenci. Magnètic. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'NESSUN DORMA', A LA SALA BECKETT

Nessun dorma
Autor i director: Eu Manzanares
Sala Baix. Sala Beckett, Barcelona
El dramaturg i director Eu Manzanares (Barcelona, 1985) ret homenatge a Nessun Dorma a dues generacions de dones de classe treballadora. D'una banda enfoca la història de la seva àvia, que en la postguerra anava de Santa Coloma de Gramenet fins als laboratoris clínics Grífols per donar sang a canvi d'un cistell de queviures. Fins que la van 'acomiadar', sense explicacions. I de l'altra, la seva mare que ha patit el presumpte benestar social, fent feines de neteja a cases particulars sense cap condició laboral.
La guspira de la necessitat d'escriure aquest text, diu l'autor, va sorgir quan va llegir el nom dels laboratoris com a patrocinadors del Gran Teatre del Liceu. La venjança de senyalar amb el dit arriba, doncs, amb la tercera generació. I connecta amb l'òpera Nessun Dorma, on l'heroi Calaf es venja de la princesa Turandot que l'ha rebutjat: All'alba vincerò! vincerò! vincerò!
 El muntatge, molt treballat, convertit en una ficció metateatral, teatre dins el teatre. L'obra es va perfilant amb tocs humorístics a mesura que una dramaturga novella—la tercera generació, ben alimentada, amb bona formació gràcies al treball esclau de la generació precedent— la va creant. S'expliquen tant l'autora com les persones implicades: la mare, l'àvia, personal del laboratori, el patrocinador de l'espectacle, la programadora del teatre. Però no descriuen els fets ni fan cap crònica. Teatre. Ficció amb un marcat caràcter social de reivindicació, de remarcar les humiliacions i, alhora, la dignitat de qui les ha entomades per sobreviure.  Bravo, per les interpretacions d'Anna Barrachina, Pepo Blasco, Queralt Casasayas, Tai Fati i Júlia Truyol. 9/10
 
 
*
 

08 de juliol 2023

EL NAIXEMENT DE 3CAT

Rosa Romà, presidenta de la CCMA i els directors de TV3
i Catalunya Ràdio, Sigfrid Gras i Jordi Borda

Catalunya Ràdio i TV3 estan a punt de perdre les seves identitats històriques, després de 40 anys, que celebren enguany. ¿Algú ha sentit a dir que aviat Catalunya Ràdio es dirà 3Cat? ¿I que TV3 canvia de nom? Sí, també es dirà 3Cat. Remet a marrameus, la cosa. Aquest dimecres, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha anunciat la fusió en una sola marca. També portarà el nom 3Cat la nova plataforma de retransmissió de continguts en línia que s’estrenarà a la tardor i, així totes les finestres de distribució que s'obrin d'ara endavant. El logo fa plorar, amb una be que fa de tres, quatre diagonals expandides que deuen representar Catalunya, tipus fonògraf la Voz de su amo.

La presentació de la nova marca no augurava que el projecte sigui res de bo. Responien a la pregunta de manual: ¿Com es pot marversar una marca? El canvi es va comunicar sense energia, de funeral. La periodista Mònica Planas Callol explica la impressió decebedora de la presentació i també la inoportunitat temporal de la notícia, a l'article El naixement tristoi de 3Cat, a la secció Crítica TV, del Diari Ara (6-7-2023).

07 de juliol 2023

'LALI SYMON', AL TEATRE ROMEA

Lali Symon. Autor i director: Sergi Belbel
Intèrprets: Júlia Bonjoch, Mont Plans i Emma Vilarasau
Teatre Romea, Barcelona
¿Qui és qui a Lali Symon? Lali Symon, una monologuista incisiva amb programa propi en una televisió de gran audiència és la Joana (Emma Vilarasau, pletòrica en els matisos), filla de l'Aurora (Mont Plans, sibil·linament còmica), mare de la Violeta (Júlia Bonjoch, efectiva). Dones de tres generacions que encaren la vida de forma diferent i van justificant les seves eleccions segons la història vital de cadascuna que l'espectador va descobrint a pessics.
La Joana manté aferrissadament una imatge pública on no caben la filla ni la mare. El personatge passa del glamour i la façana escènica a la quotidianitat de la dependència física de la mare. Amb converses pendents amb la filla. Sense amics amb qui comentar com ha anat el monòleg. ¿Quina actriu catalana pot fer un personatge que pugui mostrar amb versemblança esfereïdora multitud de registres? ¿Quina actriu pot fer riure commovent l'auditori amb el patetisme del seu personatge? ¿Quina actriu jove té entitat excepcional per recollir i expandir el joc de mare i àvia a l'escena?   
El tema universal de les relacions familiars fa que no recordem que la idea d'escriure aquesta obra li va arribar a Sergi Belbel a partir de l'experiència de l'Emma Vilarasau, que va tenir cura de la mare malalta durant deu anys. La ficció ens consola del dolor de les pèrdues i ens les fa tolerables. És la funció catàrtica del teatre. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

06 de juliol 2023

DICCIONARI ESSENCIAL DE LA LLENGUA CATALANA

L'Institut d'Estudis Catalans acaba de presentar el Diccionari Essencial de la Llengua Catalana (DEIEC) que es troba en línia i ja no tindrà edició en paper. Conté menys termes que el dicccionari normatiu (DIEC) al qual remet, però amb entrades ampliades i amb més informació dialectal. Conté la conjugació verbal sencera, sinònims, partició gràfica, partició fonètica, cerca per finals de paraula (ei, poetes,  publicistes i rimadors tots!) i molts altres recursos útils. Tant les paraules dels articles del DIEC com les del DEIEC són navegables. 

Ara, tal com el DEIEC remet al diccionari normatiu, cal que també el normatiu (com ja connecta amb l'Alcover-Moll, el TERMCAT, etc) remeti a aquest nou diccionari. 

PS
14-7-2023 DEIEC i DIEC connectats en els dues direccions.

05 de juliol 2023

EL FUNÀMBUL, FESTIVAL GREC'23

Foto: Dani Rios, diari ARA
Barcelona, 2-7-2023

Les Traceurs. Concepció: Rachid Ouramdane. Música: Jean-Baptiste Julien. Funàmbul: Nathan Paulin. Producció: Chaillot - Théâtre national de la Danse de París. Festival Grec'23

Reinauguració popular del Festival Grec'23, a càrrec del funàmbul francès Nathan Paulin, en commemoració, també, dels 200 anys d'obertura del Passeig de Gràcia. Paulin va recórrer, a 70 metres d'alçària, durant gairebé 40 minuts, la distància de 350 metres que va des de la cúpula del Centre Movistar al Portal de l'Àngel-Plaça de Catalunya fins al terrat de l'Assicurazioni Generali, al Passeig de Gràcia-Gran Via de les Corts Catalanes.  La tecnologia ha permès veure en directe imatges inèdites de la ciutat, els girs i els jocs d'equilibri que feia l'artista sobre el cable i també s'ha pogut comprovar com anava subjectat. 

Paulin té vint-i-nou anys i ja compta amb rècords mundials de l'art del funambulisme. La seva gesta més coneguda és la travessa de 2.400 metres al Mont Saint-Michel, a la Normandia, durant 2 hores. Ha fet la travessa entre la Torre Eiffel i el Trocadero de París,  ha portat la seva destresa a Itàlia, a Rio de Janeiro i, ara, per primera vegada, a Barcelona.
El soroll de la ciutat no va permetre que lluïssin l'acompanyament musical i el recital poètic. Van resultar inaudibles els versos de Josep Carner, de Joan Vinyoli, de Clementina Arderiu, de Joan Maragall, del Rector de Vallfogona i d'altres, en la veu de diversos poetes catalans. La mirada va concentrar tots els sentits.

 
*


04 de juliol 2023

ESTRÉS HÍDRIC DELS ARBRES

En els darrers estius els arbres fruiters, els dels boscos i els ornamentals de les ciutats pateixen estrés hídric. Dels fruiters ens n'informen els pagesos que malden per regar-los tant com poden, no per salvar la collita, sinó per salvar la planta. Als boscos avancen les clapes de color marró i el sotabosc fa pena. Als jardins públics, els arbres ornamentals s'han quedat sols, sense parterres florits ni gespa que els protegeixi. Als jardins privats, cada arbre aprofita com pot l'aigua que li serveixen amb comptagotes els propietaris.

Enguany, a finals de la primavera, els plataners de Barcelona es feien observar amb preocupació. No només perdien les fulles acabades de sortir, petites encara, sinó que també desprenien l'escorça i omplien escocells, carrers i voreres. Ara, a començaments de juliol, els arbres estan esclarissats de fulles i han perdut del tot l'escorça. Des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals informen que el fet que els arbres es desprenguin de l'escorça és senyal que aprofiten la pluja, per minsa que sigui, per augmentar el diàmetre del tronc. La natura meravellosament en ordre, doncs.

Escolta el vent que inspira. 
Escolta el silenci que parla. 
Escolta el teu cor que sap.

02 de juliol 2023

'DOUBLE INFINITE. THE BLUEBIRD CALL', AL TNC

Direcció i interpretació: María Muñoz i Pep Ramis
Sala Petita, TNC. Festival Grec'23
Els coreògrafs i ballarins María Muñoz i Pep Ramis fan fundar la companyia Mal Pelo fa 35 anys, i des d'aleshores han presentat els seus espectacles a escenaris de mig món. A Double Infinite. The Bluebird call es pregunten si es pot fer dansa als seixanta anys. Se serveixen de textos propis i fragments en castellà i anglès de John Berger, de Charles Bukowski, de Blaise Pascal o de Pier Paolo Pasolini. L'audiovisual en blanc i negre que emmarca els moviments mostra que, cadascú per la seva banda, ha transitat per boscos i per erms i ara arriben davant del públic cansats i desesmats. Canvien mobles —i músics— de lloc i hi juguen passejant-los, amagant-los. El duet coreogràfic es retroba malhumorat a escena. ¿On és el desig que volien tenir sempre encès? La resposta és a l'epíleg de màscares d'ocell blanc (o descolorit?); un ocell que un dia va ser blau i era al teu cor (diu el poema 'Bluebird', de Charles Bukowski). «¿Que no ho recordes? És un ocell blau, idiota!» 7/10

Llegeix la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

01 de juliol 2023

'THE PULSE', AL TEATRE GREC

The Pulse [El pols].  Direcció: Darcy Grant. Direcció del Cor
de Noies de l'Orfeó Català: Buia Reixach i Feixes. Teatre Grec

La inauguració del Festival Grec ha comptat amb un espectacle trepidant de la companyia australiana Gravity & Other Myths i el Cor de Noies de l’Orfeó Català. Fusió perfecta en la performance dels acròbates i la música vocal en directe Afegim-hi el marc extasiant de l'amfiteatre del Teatre Grec. Inoblidable. 10/10

L'espectacle The puce va guanyar el premi a la millor producció, millor disseny i millor circografia als Premis Internacionals de Circ 2021. 
La gira que la companyia íntegra —australians i catalanes— farà durant tot el juliol anirà primer al Canadà, al Circus Arts City de Montreal; després al Twon Hall Center de Galway, a Irlanda; i finalment a la Graz Opera House d'Àustria.
 
 
*