'AL FINAL, LES VISIONS', A LA BECKETT

Al final, les visions. Autor i director: Llàtzer Garcia

Sala Baix. Sala Beckett. Barcelona

Sé que em costarà recordar el títol d'aquesta inquietant i màgica obra de teatre que estrena la Sala Beckett. També ho sap l'autor Llàtzer Garcia (reverència per aquest excepcional dramaturg!), que al programa de mà juga a explicar els títols que vindrien com un anell al dit al seu text: La catàstrofe, L'home marcat, Retorn al passat, Història de dues cases. Jo n'hi afegiria d'altres, però més val que dediqui energies a recordar el títol definitiu: Al final, les visions. I ho faig perquè auguro a l'obra un llarguíssim recorregut.

Estrena mundial, per tant no sabem de què va. Comencem. Tenim dues cases als afores de Girona, davant per davant. En una hi viu un home del qual intuïm que amaga alguna cosa que l'obsessiona. A l'altra, una jove, feliç i innocent parella. I, de sobte, arriba un altre home que diu que 'passava per allà', però no ens l'hem de creure. Ai, ai. Un ai al cor amb què l'autor va alimentant la història i descabdellant-la en una mesura mil·limètrica de clàssic. I ¿qui són els artífexs de dir aquest text? Per una banda, els actors Joan Carreras i Xavi Sáez, posant-se a la pell de dos personatges que es baten en duel amb dues maneres de resoldre el remordiment, i, per l'altra els tendres Laia Manzanares i Joan Marmaneu, parella que representa l'acolliment, el futur. Han passat coses en aquestes cases. Les visions, ara. Al final, la llibertat per viure cadascú tan bé com pugui. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX