Un pi podrit amb tres branques, les arrels mig descalces,
i l'esperança mesurada en un pi jove, que no s'acaba de fer.
Si només fos la pluja àcida..., però viu també
amb l'amenaça permanent dels cans salvatges
que en xuclen de nit la saba.
¿Quantes muntanyes s'abaten amb morterades?
La terra insultada,
injectada de suc tèrbol a l'espinada,
mestressa del dolor que vindrà,
la inquietud de la por, surant en la veu del clan.
Un viatge a l'interior de la memòria,
ombres i llum en un espai de formes,
els melons esclafats podrint-se al ras
i tu escrivint sempre el mateix llibre,
en fila índia per voreres de carrers costeruts.
De nit, fanalets, lluernes, cuques de llum
i l'amor tothora en remull per continuar navegant.
© Lena Paüls
El Pi de les Tres Branques, símbol de la unitat dels Països Catalans, és un arbre mort des del 1913. Actualment, a
uns dos-cents metres, hi ha un altre pi roig de tres branques, anomenat
Pi Jove.
Cada any, el tercer diumenge de juliol té lloc a Castellar del Riu (comarca del Bergadà), l'Aplec del Pi de les tres Branques, al voltant d'aquest pi roig. S'hi reviu l'esperit del poema patriòtic 'Lo Pi de les Tres Branques', de Jacint Verdaguer. El poema narra la llegenda que té per protagonsita el rei Jaume I, que va tenir el somni profètic que seria rei de Catalunya, València i Mallorca.
Vegeu la descripció de l'arbre que fa mossèn Cinto (Dins Pàtria, 1888):
Com una torre és son tronc / que s’esbadia en tres branques / com tres titans rabassuts / que sobre els núvols s’abracen, / per sostenir en lo cel / una cúpula de rama / que fa ombra a tot lo pla / com una nova muntanya.