11 de desembre 2019

IN MEMORIAM DOLORES ALBERTO, ALIADA DEL SOL

Dolores Alberto, als rentadors de Duesaigües, reconstruint els passos d'una bugada:
mullar, ensabonar, fregar, esbandir, esprémer. Fotos: © Fany Alberich Alberto, 2012
Dolores Alberto Llombart
(Horta de Sant Joan, 1931 - Reus, 2019)

Per a tu, aliada del sol, 
és aquest poema que ja no vas poder sentir.

Còmplice, aliada del sol,
començaves la dansa dels braços al matí
quan la canalla era a l'escola i l'home al tros.
Una força oculta et feia
remullar, ensabonar, fregar, esbandir,
i esprémer, esprémer, un cop i un altre la roba...

Tu, aliada del sol, bugadera per als teus
i també per encàrrec,
acabaves la bugada amb el cor a mil,
els cabells enganxats al front, a l'estiu
i les mans vermelles, insensibles, a l'hivern.

«Si demà plou no aniré als rentadors»,
deies, tu, bugadera,  aliada del sol.
I, l'endemà al matí, bufava aquell mestral
que fa volar les pedres, però tot i així,
emprenies el camí de baixada, amb la roba al coll,
i el tornaves a pujar amb més pes al ribell,
perquè amb el vent furiós no havies pogut
estendre a les canyes del barranc
ni al filferro de la bassa del Quelo.
Avui no. I t'emportaves la roba rajant.

«Hauré d'escórrer-la més, encara», et deies.
I tornaves a fer una passada a les tovalloles
 i als llençols retorcent-los fins a escurar
tanta aigua com la teva força et permetia.

Sí, començaves la dansa dels braços de bon matí
quan l'home anava al tros i la canalla era a l'escola.
Sí, no saps quina força oculta et feia
remullar, ensabonar, fregar, esbandir
i esprémer la roba fins perdre l'alè.

Però, quan algú els preguntava si treballaves,
deies un «No» avergonyit i t'imaginaves que eres
com la poma beneïda que s'anava arrugant a l'armari.

I, ara que hi penses, en la distància,
anar als rentadors i compartir-los
estiu i hivern amb altres dones,
cantants de boleros, aliades del sol,
remeieres,  cuineres, sàvies naturals...
va ser la teva escola de vida.
Als rentadors hi vas viure les millors hores de cada dia.

A quinze dies vista de Nadal la majoria de pessebres ja estan muntats. La dona que renta no hi falta. És hivern, també, a Betlem. La figureta se sol situar de cara al curs d'un riu i es representa agenollada picant una peça de roba amb la pala. És un personatge humil que renta per a tota la família i potser per a  d'altres. Sempre és una dona. Duesaigüenca d'adopció, la Dolores Alberto Llombart no era un personatge del pessebre. Ha estat una dona ben real. Molts matins d'hivern, la Dolores i les altres dones de la seva generació havien de trencar la capa de gel del rentadors públics de Duesaigües i l'aigua gelada els cremava les mans.

Estimada Dolores, et veig als rentadors i et veig acompanyada per algun dels teus nets, quan ja no hi veies i encara anaves a comprar a la botiga de Duesaigües.  Ja no t'he conegut anant a l'avellana ni a l'oliva ni a fer feines al camp, però t'hi veig també, feinejant, movent-te, sempre activa. També et veig votant per la República. Tu ja no la veuràs, però saps que no renunciarem a continuar endavant. Moltes gràcies, per haver-nos acompanyat un bon tros del camí de la nostra vida. No oblidarem mai el que ens has ensenyat.