 |
| Pool (no water). Autor: Mark Ravenhill. Sala Beckett, Barcelona |
Entrem a la Sala Beckett convertida en una capsa forrada de material platejat, en una bombolla humida i boirosa. La disposició de l'espai físic, la llum, l'espai sonor, la música, el disseny d'audiovisuals predisposen els espectadors a sentir-se dins d'un ambient màgic, però l'atmosfera surreal d'un relat absolutament realista, la creen els cinc personatges que s'alternen en l'explicació d'una història potent que els ha colpit. El sentiment de culpa plana en cada paraula. Els cinc intèrprets —el sisè personatge, «ella», l'únic membre del grup que té èxit, la víctima de l'enveja a la qual s'al·ludeix, hi és absent. La història s'explica de forma coral, cap té més protagonisme que la resta. ¿L'artista, n'és sempre i en tota circumstància? Ens fan dubtar d'on són els límits ètics. 9/10