REI I SENYOR, DE JOSEP POUS I PAGÈS

Rei i senyor
Autor: Josep Pous i Pagès. Dramatúrgia de Pere Riera.
Direcció: Toni Casares.
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita

De Josep Pous i Pagès només coneixia la novel·la modernista La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. La posada en escena de l'obra de teatre Rei i Senyor, m'ha fet descobrir d'una banda un dramaturg d'alçada i, de l'altra,  la deixadesa del Teatre Nacional de Catalunya que en quinze anys d'existència no l'havia programada fins ara per als espectadors d'avui.

Rei i Senyor és un drama rural, estrenat el 1918, que s'emmarca en el context d'una societat que és a punt de desaparèixer a causa de l'immobilisme. El pare (interpretació antològica de Lluís Soler) vol obligar la filla a casar-se amb qui no estima i aquest fet serveix per posar de manifest l'acabament d'aquest món autoritari i rígid, que la següent generació ja no admet de cap manera.
Encara que vetllar pels nostres clàssics és el que pertoca fer al Teatre Nacional de Catalunya, aquesta proposta ha estat una sorpresa inesperada no només per l'interès del text, sinó per la interpretació amb convenciment de tota la companyia i pel tractament valent i eficaçment emotiu del muntatge.  En aquesta obra hi reconeixem les nostres arrels més profundes. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»