CORIOLÀ, AL LLIURE

Coriolà

Autor: William Shakespeare. Traducció: Joan Sellent

Direcció: Àlex Rigola

Havíem vist la història del noble Coriolà, de Shakespeare, al Teatre Nacional de Catalunya, en època de vaques grasses. De l'espectacle, només en recordo molta foscor, una escenografia que ofegava tot espai i no deixava moure-s'hi Lluís Homar i els vint-i-tants actors. No tinc ni idea de què anava.
Ara entrava al Teatre Lliure amb l'esperança que en aquesta nova versió dirigida per Àlex Rigola entendria el missatge que emana d'aquest personatge que demana el vot al poble —al públic— i que després és desterrat de Roma. I res.  Se'm resisteix a ser entesa.
Aquesta tragèdia romana de Shakespeare dura en l'original prop de quatre hores i aquí s'ha ventilat en una hora i quart. S'hi han deixat alguna cosa d'essencial, suposo.
Avís als espectadors: més val que vagin amb la lliçó ben apresa, altrament, sortiran del Coriolà del Lliure igual com hi han entrat.

CIUTADÀ I. Bons ciutadans! Aquí, de bons, només hi ha els patricis. 

Nosaltres som pobres ciutadans; amb el que sobra a les autoritats 

en tindríem prou. Si només ens donessin el que no els ve d'aquí, 

mentre fos en bon estat, podríem figurar-nos que ens auxilien 

per bon cor. Però es creuen que els resultem massa cars. La magror 

que se'ns menja, els efectes de la nostra misèria, vénen a ésser 

l'inventari detallat de llur abundància.
Coriolà, Trad. de Josep M. de Sagarra, 1958

Llegiu-ne una crítica ben documentada a «Clip de Teatre»