Mates de frèsia al jardí de llicorella,
a la Vinyeta, Duesaigües
Les mates de frèsies del jardí de llicorella viuen al seu aire. Volen un terreny ben adobat i un ambient fresc i humit, que aquí no tenen. Resistents de mena, s'han aclimatat a la calor seca de l'estiu i a les gelades hivernals, com les d'engany. Fan no gaire més d'un pam i floreixen a la primavera. Mantenen dues setmanes les flors grogues —només grogues, tot i que n'he vist de molts colors en d'altres parterres— d'olor delicada. Són tan efímeres que, si no encertem a ser-hi, pot ben bé ser que no les vegem florir. I, com que no traiem els bulbs de terra, oblidem les mates de frèsies fins que la temporada següent tornen a florir, i ens avergonyeixen de la poca atenció que hi dediquem. Per fi ho hem entès: no ens necessiten.
Tot objecte estimat és el centre d’un paradís.
NOVALIS. Fragments.