He despenjat els cinc llibres teus que tenim a casa i els tornaré a llegir, i l'emoció vindrà convocada com aquella primera vegada.
Si està al teu abast, procura que plogui per Setmana Santa, Antonio.
Aquests mots no tenien cap misteri per a ell
que els llegia, eren clars com l'aigua, sentia
que en posseïa la clau, podia aferrar-los
i tenir-los tots al palmell de la mà, jugar-hi
com amb les lletres de fusta d'un alfabet infantil.
ANTONIO TABUCCHI. Petits equívocs sense importància