Pont d'Enseula: M. del Mar P. i la innocència recuperada

01 de gener 2010

M. del Mar P. i la innocència recuperada

M. del Mar P. és una blanenca d'adopció, discreta i afectuosa, que somia en Viladecans, la ciutat on va néixer. És una persona activa i complidora de tots els compromisos. L'he vista fer quilòmetres per abastar una oportunitat. Allà on arribi un transport públic, no troba que sigui lluny. Aprofita els viatges per llegir i preparar classes.
L'any 1994 vam reflexionar plegades sobre la convivència amb els immigrants que començaven a arribar amb comptagotes —del Magrib, sobretot—. La nostra conclusió era que, com a acollidors, havíem d'aspirar a l'ideal de la interculturalitat. En un espai comú, suposàvem, que totes les parts ens influiríem mútuament. I en sortiríem guanyant tots. Amb deu anys, la població immigrada s'ha disparat. El botiguer paquistanès l'establiment del qual sovintejo, em mira esbalaït cada vegada que obro la boca. Després de set anys d'entrar-hi a comprar, no sé quina llengua es deu imaginar que parlo. ¿Com puc interactuar amb aquest botiguer que ha venut en matrimoni la seva filla de dotze anys? ¿Com puc interactuar amb la iraniana jove, silenciosa i espantada —de qui només veig els ulls opacs i perduts— que va a recollir el fill a l'escola?
He perdut la innocència que tenia quan vaig redactar en coautoria amb la M. del Mar P. ¿Qui és l'altre/a? Un camí cap a la convivència. Però sé que el pilar fonamental per a l'apropament de cultures és la institució escolar. Aquí sí que reconec que, sense fer gaire soroll, es fan passos inaturables per aquest camí. Un camí que, des de la seva feina d'ensenyant, la M. del Mar està compromesa a seguir. Per això, de tant en tant, llegeixo aquest treball que em dóna energia per no dimitir dels principis que hi exposàvem plegades. I, encara per una altra cosa: perquè la seva filla Emma, que enguany farà tres anys, no s'ho trobi tot per fer.